El passat mes de desembre vaig publicar, en aquest mateix mitjà, un article que duia per títol “Quina confiança ens mereix Miquel Iceta?“. Els arguments allà exposats segueixen sent vàlids a dia d’avui en la meva opinió. No repetiré els conceptes que allà vaig detallar, però aconsello la seva lectura a qui no ho hagi fet en el seu moment.
Es considera català i espanyol i totalment contrari a la independència de Catalunya, ara bé, una cosa es voler seguir formant part d’Espanya i un altra acceptar el tracte que l’estat ens dispensa i que perjudica per igual a independentistes i unionistes que vivim al Principat. No li recordo cap defensa aferrissada en favor dels ciutadans catalans a qui diu representar.
- No va protestar quan el TC va anular moltes lleis aprovades al Parlament.
- Tampoc pels incompliments de l’estat en infraestructures viaries.
- Per no exigir l’aplicació de la clàusula addicional tercera de l’Estatut.
- Per no denunciar l’espoli fiscal que pateix Catalunya de fa anys.
- Pel desgavell de la xarxa de Rodalies que tant ens perjudica.
- Per no defensar Catalunya de la campanya d’odi desfermat a tota Espanya.
- Per haver donat suport a l’aplicació del 155 que tant ens va perjudicar.
- Per haver donat les gràcies a la guàrdia civil, la policia espanyola i la pròpia Espanya per haver-nos apallissat l’1 d’octubre en el referèndum.
És de suposar que ha de defensar els interessos, no sols dels seus votants sinó de tota la ciutadania, en canvi recordo, com si fos avui, la seva frase en contra del que se suposa és la seva obligació dient “defensarem, amb ungles i dents, que Catalunya no disposi d’un concert econòmic com el del País Basc”. Així ens defensa el senyor Iceta?
Quan es va fer publica la sentència del procés, va lloar la independència i neutralitat del suprem i donar per vàlides les condemnes. A hores d’ara no ha fet cap gest de solidaritat amb els presos i exiliats però, davant d’una possible modificació del codi penal, apuntada per Pedro Sánchez, ha fet les següents declaracions.
En el tema de la inhabilitació de Quim Torra, gràcies a la JEC i el TSJC, per desobeir i no retirar una pancarta, que només demanava la llibertat dels presos polítics, s’ha adreçat al Parlament en uns termes suaus i educats referint-se al tema i, a l’hora, demanar noves eleccions i donant per esgotada la legislatura.
Respecte de la situació actual de Quim Torra permetin-me afegir el següent: Segons l’article 67.7de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El president de la Generalitat cessarà per la renovació del Parlament, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per exercir el càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. Torra no es diputat però seguirà essent el President fins que ell vulgui.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren Iceta un defensor dels interessos de la ciutadania que diu representar? Quina oferta ens ofereix per seguir formant part de l’estat i en quines condicions? Seguir sent tractats com una colònia és el seu objectiu? Podem refiar-nos que lluitarà per aconseguir el tracte que, com a nació històrica, els catalans ens mereixem? Mentre no mogui un dit en aquest sentit jo, personalment, no li tinc cap mena de confiança
En Iceta es un fidel seguidor de dos principis que segueixen molts politics.
1, si guanyo, governaré i si no guanyo no deixaré que governi, i 2, no l’importa ni Catalunya ni res. Tant sols, cada cop que obre la boca pensa amb si el que diu li farà guanyar un vot més.
En Iceta es un fidel seguidor de dos principis que segueixen molts politics.
1, si guanyo, governaré i si no guanyo no deixaré que governi, i 2, no l’importa ni Catalunya ni res. Tant sols, cada cop que obre la boca pensa amb si el que diu li farà guanyar un vot més.
CARGOL: Rastrer, Banyut i Babós. Enemic de Catalunya. Personatge nefast, hedonista i fosc.