Es tracta d’una pregunta que es planteja molta gent. Per què? Vegem els motius que permeten posar en dubte el seu actual posicionament respecte a Catalunya.
En les eleccions d’abril va resultar vencedor però no va formar govern, motiu? Volia dormir tranquil i no podria fer-ho amb Podem com a soci i no volia dependre dels independentistes.
Després dels comicis de novembre, ha format coalició amb Podem i va resultar elegit president gràcies a l’abstenció d’ERC.
En la campanya electoral va prometre fer tot el possible per a portar a Espanya a Puigdemont i jutjar-lo, va acusar Torra de supremacista i no va atendre les seves trucades telefòniques.
Va parlar de diàleg, de no judicialitzar la política i es va comprometre amb ERC a formar una taula de negociació per a solucionar el contenciós Catalunya-Espanya.
A la vista d’unes futures eleccions catalanes després d’aprovar els seus pressupostos, va preferir posposar aquesta taula fins passats els comicis i negociar amb el nou govern sorgit d’aquests, això va provocar immediatament la reacció d’ERC amb qui s’havia compromès.
No va ajornar el seu viatge a Barcelona, reunint-se amb Quim Torra i mantenint una reunió d’hora i mitja amb el dirigent català, posteriorment, tots dos polítics varen explicar als mitjans de comunicació les seves impressions personals després de l’entrevista.
Sánchez s’ha presentat amb un document de propostes (un total de 44) que recullen la majoria de reclamacions que Artur Mas i Carles Puigdemont havien presentat a Rajoy, és a dir, pràcticament res nou. D’aquestes “suposades” propostes, sis d’elles es diu que estan obertes a negociar i nou que s’estudiarien en les reunions de la comissió bilateral Estat-Generalitat.
Ni una paraula sobre indults o possible amnistia per als presos polítics i exiliats. Està segur que se solucionarà el conflicte sense abans resoldre aquest problema?
No ens enganyem, Pedro Sánchez ha accedit reunir-se amb Torra i acceptat la taula de diàleg perquè necessita el vot independentista, especialment el d’ERC, per a poder aprovar els pressupostos generals de l’Estat.
No desitja la presència d’un mediador en la taula de negociació, en canvi Torra el demana per la desconfiança que existeix, ja que els incompliments dels diferents governs amb Catalunya són molts i des de fa diversos anys.
La vicepresidenta Carmen Calvo, en el seu moment, no sols estava d’acord en aquesta figura, que ella definia com un relator, sinó que ho considerava necessari i així ho va manifestar.
La natural desconfiança a Sánchez parteix, sens dubte, del seu perfil camaleònic de canvis constants d’opinió a les quals ja ens té acostumats.
De tot el que s’ha dit i, a manera de resum, destacaria el següent: Per convenciment o per necessitat, Pedro Sánchez reconeix a Torra com legítim president de Catalunya contra la decisió de la JEC. Sense expressar una excessiva confiança en les negociacions i els futurs resultats, alegrem-nos que es formi la taula i que aquesta pugui aportar algun tipus de solucions.
Article originalment publicat a Diario16 titulat “¿Puede Cataluña confiar en Pedro Sánchez?“.
