Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat jutjat, i condemnat, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un delicte de desobediència en no retirar una pancarta, del balcó del Palau la Generalitat, que lluïa un llaç groc i es demanava la llibertat dels presos polítics.
A mi, personalment, em costa molt d’entendre el veredicte del tribunal. A més d’una quantitat en metàl·lic de sanció, se l’inhabilita al càrrec públic durant divuit mesos. És lògica i natural la sentència? La desobediència en retirar un cartell —en època electoral— li dóna a la justícia d’aquest país el poder suficient per treure un president triat democràticament?
Segons s’ha publicat en alguns mitjans, la junta electoral no té competències per dur a terme aquesta inhabilitació. Vull ressaltar també que, durant molts anys, en el País Basc s’havien penjat pancartes relacionades amb ETA i reclamant l’acostament dels presos i mai ningú no havia actuat com ara.
Vegin quina és l’opinió del jute emèrit del suprem, José Antonio Martín Pallín, en relació a la sentència, on declara que es tracta d’una il·legalitat i explica els arguments en els quals basa la seva opinió.
El llaç groc no va canviar el vot de ningú. Respecte a demanar la llibertat dels presos, voldria fer algunes consideracions. Les Nacions Unides i Amnistia Internacional ja havien reclamat dos cops l’alliberament dels Jordis i de Junqueras; ara el TJUE reconeix la immunitat del exvicepresident i exhorta al suprem de deixar-lo en llibertat. L’independentisme considera injust el veredicte del suprem, expressar-ho en una pancarta mereix la inhabilitació de Torra?
Vaig seguir el judici contra Quim Torra i penso que, fidel a les seves idees i per Catalunya, ha actuat com li dictava la seva consciència assumint que podria ser inhabilitat. Els convido a veure la seva declaració al final de la vista. És una demostració d’intel·ligència i saber estar d’un polític compromès.
Les mostres de reconeixement que Quim Torra ha rebut fins ara, i continua rebent, no les ha rebut cap polític unionista espanyol i algun que altre de català. Vull afegir-me també a aquest reconeixement convidant-los a veure un vídeo, fet per Hèctor Suñol, que és un homenatge a la figura i trajectòria del molt honorable president de la Generalitat.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No és tracta, un cop més, d’una revenja de l’estat contra Catalunya? Si sumem la negativa a Junqueras per obtenir l’acta d’europarlamentari, i no haver-lo inclòs a la llista, igual que Puigdemont i Comín, com electes, no és tot plegat una greu injustícia i un acte de revenja? És aquesta la justícia que ens mereixem?
El pecat que ha comés es ser catalá i independentista. Si fós un violador no passaria res. Estaria a casa tan tranquilament com alguns altres violadors ja jutjats i sentenciats.
Els polítics catalans fan pena, l’han deixat ben sol, no representen la unió que si te el poble, no entenen o no volen entendre al poble, es una pena que tenim els catalans.
Completament d’acord amb que totes les.resolucions estan fetes desde la rancunia i.l’odi