Publicat: “Els comuns es defineixen, ‘nous, sobiranistes, progressistes’; fan ‘nova política al servei i al costat de la gent’; busquen ‘un poble unit i cohesionat'”.
Porta 5 anys aquest “còctel” de mini partits. O de líders buscant partit? O de polítics buscant sobreviure? Van sorprendre. Què en queda avui? Tres notícies permeten opinar-ne.
Iglesias es va desfer en elogis cap a la princesa Leonor i el seu discurs en català: “Crec que va anar bé a Catalunya escoltar-la parlant en perfecte català”. Va ser tot un detall!
Preguntes oportunes: Un “indignat” lloant a una “princesa”? Com dedueix va asseure bé i ho anomena “detallazo”? En tan poc valora, considera, als catalans? Creu que si se’ls explota, insulta, menysprea, valora, colonitza… Però si “es fa en català” s’accepta bé? És digne estar d’acord amb aquesta afirmació?
Pedro Sánchez ha donat instruccions a Pablo Iglesias perquè no visiti a Oriol Junqueras i li demana a Iglesias un perfil institucional: “Si vols ser vicepresident, has d’actuar com a tal”.
Preguntes oportunes: Com reacciona la “dignitat” de militants, votants, davant el “to imperatiu, admonitori” de Sánchez? Demana perfil “institucional”? “Institucional” és mantenir-se allunyats de líders democràticament triats, injustament jutjats i condemnats? Un “indignat” se sotmet i adapta a “l’institucional” d’un partit, estat, que nega i castiga judicial, policialment el més democràtic que existeix que és un referèndum? És digne acceptar una submissió “institucional” que exigeix actuar antidemocràticament?
Pablo Iglesias: “Crec que la monarquia no està en crisi”. Publicat: “Defensa la Constitució”. Aquest any no portava un pin republicà a la solapa com l’any passat. “Però l’esperit el porto igual”. “La Constitució és un instrument que serveix per a defensar la majoria del nostre país”.
Preguntes oportunes: Com valorar que digui que la monarquia no està en crisi i prescindeixi del pin republicà? Ho desitgen els seus seguidors? Republicà en esperit i monàrquic, súbdit, en la seva pràctica política? Com qualificar-ho? La Constitució serveix per a defensar la majoria? De quin país? De Catalunya, no! Constitució. La que va votar Catalunya com a porta de sortida cap a una veritable democràcia o la interpretada, aplicada, per l’Estat espanyol: “Meta”, presó, límit. Majoria, seria majoritària a Catalunya? Republicà? Catalunya vol ser república! Però “no és independentista”! Prefereix dependre d’una monarquia i de qui impedeix la república! Coherent? És digne optar per qui tan clarament traeix, impedeix viure en una república catalana? A què es deu el seu canvi d’opinió?
Es declaren: “Nous”. En què? Ja ho prometia el PSOE en la transició!
Sobiranistes? Sobiranisme: “És el poder polític suprem que li correspon a un país o estat del tot independent”. Però no són independentistes! Llavors?
Progressistes? Progressisme: “Ideologia i doctrina que defensa i cerca el desenvolupament i el progrés de la societat en tots els àmbits i especialment en el polític-social”. Ho són més que els partits independentistes?
Nova política? Què aporten de “nova política” quan renuncien a tot per a incorporar-se a la molt vella, obsoleta, negativa, política espanyola? “Nova política” és aquella que pretén l’independentisme. “Nova política” procedeix del que va proposar Lenin: “capitalisme d’estat” i va donar pas al comunisme. És el que vol la societat catalana majoritària?
Al servei i al costat de la gent? De la gent catalana “depenent i sent lleials” al PSOE? En el procés independentista, bones paraules, algun gest com ser acusació en l’1-O i contra la policia però, en el determinant, no estan al costat dels agredits: els qui han reaccionat per dignitat democràtica. Sí “al costat” dels agressors. Com demostren que són millor que els partits independentistes en el servei als catalans i estar al seu costat?
Un poble unit i cohesionat? Volen una Catalunya unida i cohesionada a l’Estat espanyol per “via judicial i policial”? Han promès “lleialtat” al PSOE. Han renunciat al referèndum. Com uniran i cohesionaran a tota la societat catalana sent súbdits de qui l’explota, ignora, colonitza?
La senyora Colau, actualment calla. Qui calla, atorga!
Anteriorment parlava. Ha canviat d’opinió o mentia?
Des de la dignitat democràtica, és coherent donar suport a un partit que s’ha negat a si mateix, que “d’indignat” passa a “súbdit lleial” a la corona i al PSOE; que no representa ni defensa els interessos dels habitants de Catalunya en les justes aspiracions de democràcia, llibertat, benestar i justícia social?
Els partits independentistes volen el millor per a “tots”. Els Comuns estan amb els qui “castiguen a tots”. Què és més coherent? Els beneficis de la independència o els perjudicis de la “dependència” creixent i negativa?
Què guanya un votant a Catalunya donant suport als Comuns?
