La metamorfosi del socialisme espanyol i català

Repassant el diccionari, s’observen diverses definicions sobre la metamorfosi com aquestes.

1. Transformació que experimenten determinats animals en el seu desenvolupament biològic i que afecta no sols a la seva forma sinó també a les seves funcions i la seva manera de vida; és típica dels equinoderms, insectes, crustacis i amfibis.
2. Canvi o transformació d’una cosa en una altra, especialment, el que és sorprenent o extraordinari i que afecta la forma, el caràcter o l’estat de les persones. Les noves idees suposen una metamorfosi completa de la seva manera de pensar, fer i actuar.

És evident que, en el cas que ens ocupa, la segona definició és la que més s’ajusta al que es pretén evidenciar en aquest article. He de dir que els motius que m’ha empès a escriure’l han estat algunes crítiques rebudes per l’anterior article dedicat a Miquel Iceta. No només és ell qui ha canviat a través del temps, ha canviat el socialisme espanyol en general. Vegin, abans de continuar, un vídeo que resumeix la història del PSOE fins als nostres dies.

A dia d’avui el socialisme espanyol, i part del català, no te res a veure amb el de 1974 en què defensaven l’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques (el PSC també ho deia el 1977). Ara, amb el procés, tots dos són partits de dretes i el que els importa és la ”sagrada unidad de España” per sobre la democràcia, el benestar de la ciutadania i la voluntat popular.

Un cop aplicat l’article 155, impulsat també pel socialisme espanyol i català, personatges de la talla com Josep Borrell, es permetien tota classe de burles i insults als catalans independentistes, incloent-hi als que estaven empresonats, ho recorden? Calia desinfectar Catalunya, ens deia el ministre d’exteriors, actualment comissari europeu.

Entre els socialistes contraris a Catalunya hi trobem, un cop més, a l’inefable Alfonso Guerra, aquest individu és famós per les seves frases “el que se mueva no saldrá en la foto” i la més coneguda “nos hemos cepillado el Estatut”, quan aquest s’estava debatent al Congrés dels Diputats.

El seu odi envers Catalunya no té aturador, menteix contínuament, desqualifica els mitjans catalans d’informació i denuncia l’escola del Principat acusant-la d’inocular als nens l’odi a Espanya com ho feien en Alemanya els nazis envers els jueus.

Voldria que aquest “enamorat” de Catalunya veiés el vídeo, que veuran vostès a continuació i que ens digui si el que es veu és o no adoctrinament. És el que ell denuncia de l’escola catalana a tots els nivells. Li ho critiquen els socialistes catalans? Permeten aquests que un personatge com el que ens ocupa insulti Catalunya? Què en pensa el PSC, està d’acord amb aquest individu? Si no és així, on està la seva replica?

Està molt clar que els socialistes només ho són de nom però no de cognom. El seu ADN ha sofert una metamorfosi de tal magnitud que s’ha tornat irreconeixible. Vull Imaginar-me el que dirien Raventós o Pallach sobre el PSOE o Guerra però, el que més m’amoïna és el que no diuen Iceta i companyia.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? L’actual socialisme espanyol i monàrquic, pot ser considerat un partit d’esquerres? Estan a favor de la classe treballadora o són els portaveus de l’IBEX-35 i representants de l’oligarquia espanyola i catalana?