Alguna cosa està succeint a Espanya quan actualment parla més de justícia que de futbol. No hi ha dia què els mitjans, premsa, radio, televisió i xarxes socials, no destaquen i difonguin tota mena de notícies sobre el tema, la majoria, provinents de la caverna, insisteixen sempre que Espanya és una democràcia plena, un autèntic estat de dret i amb una total separació de poders.
Aquestes afirmacions, com tothom sap, provenen de l’oligarquia dominant i dels mitjans que són de la seva propietat (els més importants). L’status quo no vol que les coses canviïn i tot el que no els agrada pressionaran per imposar la seva voluntat. El cas de la justícia és diferent, ja els està bé el model actual, sembla que el descrèdit no els importa gens ni mica.
En un curt espai de temps s’han produït una sèrie d’esdeveniments que detallo a continuació.
- Sentència del suprem contra el procés.
- Noves sol·licituds d’extradició dels exiliats.
- Informe de l’advocat europeu sobre l’immunitzat de Junqueras.
- Informe de la comissió europea criticant la justícia espanyola.
- Aldarulls (CDE i Tsunami democràtic) tall de carrers i carreteres en protesta per la sentència.
- Considerar aquests aldarulls com a terrorisme.
- El president en funcions promet l’extradició de Puigdemont.
- Noves eleccions generals.
- Intents de la caverna contra el possible govern Sánchez-Iglesias.
- Sentència dels EREs a Andalusia.
- Judici a Quim Torra per una pancarta.
- Informe d’Amnistia Internacional sobre la sentència del procés.
Espanya no accepta les crítiques que provenen d’Europa. El suprem ha reaccionat contra el cas d’immunitat de Junqueras, va criticar Alemanya per no extradir Puigdemont, fins i tot ha arribat a amenaçar Bèlgica si fan cas omís de les extradicions sol·licitades. Com es pot apreciar, tots aquests esdeveniments incideixen a confirmar la inexistència de separació de poders o posar-la en dubte més que raonable.
El més recent d’aquests esdeveniments ha estat, sens dubte, l’informe d’Amnistia Internacional. L’ONG considera que la definició del delicte de sedició del codi penal espanyol és “imprecisa” i “massa general i perillosa”. Per això, afirma que la condemna de nou anys de presó que recau sobre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez suposa una vulneració del dret a la manifestació pacífica i a la llibertat d’expressió. A més, la sentència vulnera el dret internacional sobre drets humans, genera indefensió i posa límit a l’exercici de protesta de tota la ciutadania.
A l’espera del que digui el tribunal de Luxemburg sobre Juqueras, més de 20 organitzacions han emès els seus informes criticant el judici, entre les quals destaquen les següents.
- Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides.
- L’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans.
- El Comitè d’afers legals i drets humans del Consell d’Europa.
- International Trial Watch.
- International Association of Democratic Lawyers.
En molts articles sobre política i justícia, he recorregut a persones doctes en la matèria i de molt reconegut prestigi. Avui ho tornaré a fer amb dos especialistes: Javier Peres Royo, catedràtic de dret constitucional i José Antonio Martin Pallin, jutge emèrit exmembre del tribunal suprem. No es perdin, benvolguts lectors, les afirmacions d’aquests dos experts, des de l’inici del problema per la sentència del TC sobre l’Estatut fins a la sentència del suprem al procés. Segur que no els decebrà.
Així i tot, tinc el convenciment que a l’Estat espanyol no li preocupa gaire el desprestigi que tot aquest afer li pugui ocasionar. Cap dels informes, vinguin d’on vinguin, no són vinculants per la qual cosa només la justícia europea és l’única que ho pot resoldre. Vull afegir la meva total decepció i indignació envers la Unió Europea que segueix dient que es tracta d’un afer intern d’Espanya i se’n renta les mans.
