La carta del seu director, Marius Carol del 14 de novembre, ens suggereix algunes “preguntes oportunes”. Triem algunes frases per a convidar a reflexionar si li ve de gust al lector. L’afecta molt personalment. No hi ha equidistància. Prendre partit pels beneficis de la independència o per la “dependència” i els seus demostrats perjudicis. Dependre d’un estat obsolet, en fallida, o participar en la creació d’un nou, pròsper, democràtic de debò. Què és lògic?
La Vanguardia (espanyola?): “Els CDR fan un comunicat en què ens proposen que triem entre la independència o la barbàrie”. Contraposa independència i barbàrie. El plantejament és molt clar. el contrari de independència és la barbàrie espanyola a través dels seus estaments judicials, polítics i policials. Què és preferible?
La Vanguardia (espanyola?): “Mentre hi hagi ostatges […]”. El New York Times va qualificar “d’error” el judici als líders independentistes; The Guardian, de “vergonya” la sentència; mitjans europeus van equiparar la justícia espanyola a la búlgara i la política espanyola a la turca; La plataforma ITW denuncia violació massiva de drets humans a la sentència… Com qualificar els presos polítics?
La Vanguardia (espanyola?): “Mentre no hi hagi llibertat de reunió i expressió” (?). La justícia espanyola considera terroristes als CDR. Es manté la “llei mordassa”. Quantes reunions i expressions hi ha hagut a Espanya que ningú les ha qualificat de terroristes i sí han estat violentes. Creu La Vanguardia que existeix llibertat de reunió i expressió com la interpreten els estats que son veritablement democràtics? Què opinen els lectors que són demòcrates i coneixen les democràcies autèntiques?
La Vanguardia (espanyola?): “Els CDR van deixar l’AP7 feta una calamitat; a Salt van arrasar amb el mobiliari urbà”. La Vanguardia (espanyola?) interpreta com a calamitat arrasar mobiliari urbà. Què interpreta per calamitat? Com van deixar els col·legis la policia l’1-O? Com està l’N-II des de Barcelona a la frontera? Com estan les obres que porten 10,15 anys iniciades a Barcelona, Girona, Tarragona? Com està l’estació de la Sagrera? I les infraestructures ferroviàries? Això no és “calamitat”? Potser La Vanguardia (espanyola?) no té el mateix concepte que la majoria de la societat amb criteri “normal”. Com qualifica aquests fets objectius, que són aquí, el director de La Vanguardia (espanyola?)?
La Vanguardia (espanyola?): “No sé d’on han sortit aquests capitans de la independència que per a construir un Estat han de carregar-se abans un país”. Se suposa que La Vanguardia (espanyola?) coneix l’espoli econòmic crònic que pateix Catalunya. The Wall Street Journal (ho va publicar La Vanguardia mateix) “va denunciar que l’estat obliga a Catalunya a aportar el 9% del seu PIB anual. El més alt d’Europa i d’Amèrica del Nord”. Es pregunta: D’on surten aquests polítics espanyols que per a mantenir un estat en fallida sistèmica, asfixien i han de carregar-se a Catalunya?
La Vanguardia (espanyola?): “Mentre els CDR amenacen amb la barbàrie, dos consellers viatgen al Japó, uns altres a Alemanya perquè Nissan, Seat, no tinguin la temptació d’anar-se’n”. Mentrestant, el Financial Times continua aconsellant Catalunya com la millor zona d’Europa per a invertir. La UE la continua considerant “motor d’Europa”. Mentrestant, com ha pressionat l’Estat espanyol a tantes empreses espanyoles, el propi rei al president de Seat, perquè marxin de Catalunya? Per què s’han anat “realment” la Caixa i el Banc de Sabadell? Ha denunciat una mica de tot això, i ha de saber-ho, La Vanguardia (espanyola?)?
La Vanguardia (espanyola?): “El més dolent no és que hi hagi bàrbars, sinó que molts callin davant la barbàrie”. L’independentisme, és reacció, davant el que molts catalans consideren la barbàrie política, econòmica, financera, social, cultural, identitària, democràtica, judicial, policial, de l’Estat espanyol amb Catalunya. Dolent no és que hi hagi bàrbars que tant perjudiquen a “tots” els habitants de Catalunya. Aquí estan els fets que recullen les pròpies hemeroteques de La Vanguardia. Està la Vanguardia (espanyola?), entre els qui “reaccionen” davant la barbàrie de l’estat, molt, més greu, crònica, estructural, permanent o entre els que callen davant d’ella?
El més dolent no es només que en la política espanyola hi hagin bàrbars que perjudiquen tant a “tots” els habitants de Catalunya. Aquí estan els fets objectius de la barbàrie estructural, crònica, en política, incompliments constitucionals, estatutaris, invasió de competències, espoli, etcètera, etcètera. El pitjor de tot és que hi hagi polítics, partits i mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia, que callen davant aquesta barbàrie.
Des de la dignitat democràtica, què respondre a aquestes preguntes oportunes?
Estic totalment d’acord amb les opinions de la vanguardia,els vostres comentaris estan fora de lloc i poden ser descualificats
I por eso la vanguardia ya no publica la perdida de lectores que tiene y esta teniendo, no? Hoy endiavui la gent contrasta les noticia en varios diarios (de diferentes ideologias) y ràpidament se sabe quien esconde la verdad…
Sí, todos los españoles son unos salvajes que se dedican a comer niños. No como los catalanes, que todos son guapos, listos y buenas personas.
La premsa és la veu del seu amo i si el Director no combrega amb la linea marcada per els patrons, tot i les subvencions de que gaudeixen, són substituïts d’immediat.
Que vols? Per això van perdent parròquia i és troben en fallida tècnica. Els lectors no som cecs i contrastem l’informació triant la que creiem menys esbiaixada, no negant que tenim els nostres prejudicis.
La premsa és la veu del seu amo i si el Director no combrega amb la linea marcada per els patrons, tot i les subvencions de que gaudeixen, són substituïts d’immediat.
Que vols? Per això van perdent parròquia i és troben en fallida tècnica. Els lectors no som cecs i contrastem l’informació triant la que creiem menys esbiaixada, no negant que tenim els nostres prejudicis.
A ver Walter. No. Todos los españoles NO son salvajes, ni creo que haya ningún español que se dedique a comer niños. También puedo decirte Walter que, no todos los catalanes somos guapos, también hay de feos. Tampoco todos son listos. Entre los 7,5 millones que estamos aquí algún tóntico habrá ¡¡digo yo!! No podemos, desgraciadamente, presumir de tanta perfección. También puedo asegurarte que entre estos 7,5 millones que somos (incluyendo los tonticos), más de uno de los llamados “hp” también tenemos pululando por estos lares. Lo que me tranquiliza, es que si hago una simple “regla de tres porcentual” con los otros 40 millones que habitan el resto del territorio español, supongo que podemos darnos por muy satisfechos con el porcentaje de esos llamados “hp” que nos toca, como también con el que nos puede tocar de, listos, guapos y ¡¡el más importante!!, de buenas personas, ¡¡que también las hay!! Pero a lo mejor el primer “porcentaje” podría ser otro de los motivo por el cual muchos catalanes reclaman una independencia. ¿Que sería buena o mala? Eso solamente el tiempo lo podría decir. Pero a lo mejor librandonos del porcentaje de “vividores” que corresponde a los “40” y algunos del “7,5”, ¿quien nos dice que no se podría ir mejor? ¿Sabes que te digo Walter? Que el refranero castellano, ¡¡que es muy rico en refranes!!, tiene uno que dice “En cada casa cuecen habas y en la mía calderadas”. Me gustaría Walter que leyeras ésta, quizás extensa parrafada, con la buena intención que se hace. Yo he tenido la suerte por mi trabajo de conocer gran parte de una muy bonita España, en la que he dejado grandes amigos, que después de 23 años de jubilado nos seguimos tratando con mucho cariño. La amistad prevalece a pesar de los “politiquillos” del tres al cuarto. No te conozco, pero no por eso dejo de mandarte un afectuoso saludo.
Es que el sr. MARIUS CAROL es molt de ordre i conservador…..del seu silló i fará lo que li digui un que té el clatell torsat, que mana molt i que crec que es Conde. El Sr. José Antich no escriuría aquesta articles, precisament perqué es un senyor.
“Ignorant no és aquell que no sap, és qui no vol saber”.
La hipertròfia de naturalesa estractiva del poder econòmic centralitzat i centralitzador (i/o expoliador) és a resultes com un forat negre, un handicap per a tots plegats. La llibertat, la no submissió, en definitiva l’independència, és fonamental per a qualsevol poble o indivíduo. Imprescindible per a fer possible un saludable desenvolupament.
Ah!!, i sense deixar de ser solidaris. N’hi trencar res que no sigui perniciós.
“Ignorant no és aquell que no sap, és qui no vol saber”.
La hipertròfia de naturalesa estractiva del poder econòmic centralitzat i centralitzador (i/o expoliador) és a resultes com un forat negre, un handicap per a tots plegats. La llibertat, la no submissió, en definitiva l’independència, és fonamental per a qualsevol poble o indivíduo. Imprescindible per a fer possible un saludable desenvolupament.
Ah!!, i sense deixar de ser solidaris. N’hi trencar res que no sigui perniciós.
Els comentaris de la Vanguardia son suficientmen arguments I no descalificant a ningú.