Pedro Sánchez pot ser president, s’ho mereix?

La pregunta podria ser una altra: És el millor candidat possible? És el més ben preparat per ocupar el càrrec? No s’ha perdut més de mig any per culpa seva? Què pot justificar haver convocat novament eleccions? Rebrà el suport suficient del Congrés per obtenir, ara sí, la investidura? Fem un repàs retrospectiu per entendre el perquè d’aquesta nova, sorprenent i inútil convocatòria.

A Sánchez no el va molestar, gens ni mica, el suport de Podem ni el dels independentistes per foragitar Rajoy i assumir la presidència del govern en la moció de censura. En les eleccions del mes d’abril, no sols va obtenir uns bons resultats sinó que va aconseguir per al PP el pitjor resultat de la seva història. Podia formar govern i tenia, a més d’alguns vots en blanc (abstencions) el suport suficient per obtenir la presidència.

No he pogut entendre els motius per no fer-ho ni que decidís repetir els comicis mig any després. Què ha aconseguit? Si enfonsar Cs ho considera un èxit, donar-los a la dreta una nova possibilitat, ha estat un gran fracàs, A més no ha aconseguit millorar els resultats anteriors, els seus i els de Podem, Aleshores, com estrateg, ha fracassat en tota regla.

Pedro Sánchez ha estat un irresponsable, s’ha sumat a la catalanofòbia per competir amb els partits de la dreta i demostrar la seva superior “espanyolitat”. Va comprometre’s, en campanya, deportar Puigdemont i entregar-lo a la justícia, va dir que mana sobre la fiscalia, cosa que va causar el rebuig dels fiscals i va atribuir el lapsus a l’esforç i l’esgotament, molt estrany, ja que, al no tenir ministres de Podem assegurava que dormia molt tranquil.

Però la cosa no acaba aquí, la seva vicepresidenta va tenir la gosadia d’amenaçar a Bèlgica si Puigdemont no era extradit a Espanya. Sembla que els costa molt d’entendre el que significa la separació de poders, la qual cosa demostra que no la practiquen i, per tant, no entenent el seu veritable significat. Ha demanat disculpes la senyora Calvo?

En el seu discurs de la nit electoral, Sánchez va cometre una sèrie de pífies impròpies d’un aspirant a president. Va dir que es tractava d’una repetició automàtica de les eleccions i que la democràcia les havia convocat. Va fer una crida als partits perquè no bloquegessin poder formar govern i, per acabar, pensant que estava en un míting, va cridar “a por ellos“.

Ara, en menys del que canta un gall, PSOE ha subscrit un acord amb Unides Podem per formar un govern de coalició. El que era impossible mesos enrere s’ha resolt amb una gran rapidesa fora del normal. Parlen d’un govern progressista que no permetrà la confrontació ni l’odi entre espanyols (?). Els dos líders s’han tirat floretes, han oblidat les anteriors crítiques entre ells i s’han fet una forta abraçada davant la televisió i la premsa assistent a l’acte.

Dies enrere, en un article publicat en aquest mitjà, els deia, tot recordant Winston Churchill, que en l’art de la governabilitat existeixen dues classes de líders: L’estadista i el polític, el primer és aquell que treballa pel seu país a llarg termini, mentre que el segon només ho fa a curt per guanyar unes eleccions. Veuen vostès, benvolguts lectors, algun estadista entre la classe política espanyola?

Tornant a la pregunta que dóna títol a l’article, creuen que Pedro Sánchez es mereix ser el president de l’estat espanyol o és traca només de ser el menys dolent entre els candidats?