Aquest matí, en comprar el diari com faig cada dia, m’ha sobtat molt llegir els titulars de tota la premsa on s’anunciava l’inici de la campanya electoral de cara a les properes eleccions del 10-N, L’inici és del tot falç, pot ser que sigui la data oficial o legal segons la llei però, quant de temps fa que hi ha companya? Se’n diu precampanya m’ha apuntat un amic i jo pregunto: És legal estar setmanes o mesos fent campanya perquè dir-ne “pre” és un eufemisme…
La majoria dels partits estatals han començat a fer mítings i, tots donen la garantia de poder resoldre els problemes que preocupen al país i, sembla evident, que l’atur, la precarietat, la manca de treball, el problema de l’habitatge, la salut i tants altres problemes no existeixen o ja han estat solucionats. Dic això perquè sembla que l’únic problema sigui Catalunya.
Quan no saben que dir o prometre, la solució és ben fàcil, es tracta d’anar repassant un per un la resta de partits per desqualificar-los, tant com sigui possible, intentant demostrar que seria un gran error atorgar-los el vot. Dit això es queden tan amples i convençuts de què ells són la millor opció que existeix per al bé del país.
El partit del president en funcions, PSOE, ha presentat un programa en el qual no figura el que li demana el seu majordom (el PSC) que ha pressionat per incloure el federalisme i el terme de la plurinacionalitat de l’estat. Veurem en què queda aquesta petició que, en tot cas, els serviria només per garantir-se uns quants vots més en Catalunya i per a res més.
Sobre aquest tema volia fer un comentari al respecte però, he rebut un vídeo on el periodista Iñaki Gabilondo explica, de forma ben clara, el motiu per no parlar-ne gaire en cas d’accedir a la proposta d’Iceta doncs li restaria vots al PSOE a la resta d’Espanya.
Ni el PSOE, ni el PP i menys encara Cs, donen cap sortida al contenciós Catalunya/Espanya. Podem i Més país no ataquen, de moment, a Catalunya, el primer parla de la conveniència de canviar l’estructura de poder existent a Espanya en més de 40 anys i treure el franquisme que encara existeix a dins. El segon parla de la vergonya de voler enfrontar Catalunya amb altres territoris de l’estat només per aconseguir vots. De VOX no diré res que no se sàpiga ja.
M’ha resultat estrany que la JEC hagi obert expedient a Sánchez i Celaá per haver vulnerat la neutralitat en el procés electoral, més encara, per haver estat denunciat pel PP què, estan en la Moncloa, havia fet sempre el mateix que ara denuncia.
Què pensen vostès, benvolguts lectors? És Catalunya, per important que aquest sigui, l’únic problema que té Espanya? És anul·lant la Generalitat i ficar Quim Torra a la presó, com assenyala VOX, la gran solució? L’estadista és aquell que treballa pel seu país a llarg termini, a diferència del polític que només ho fa a curt per guanyar unes eleccions. Veuen vostès algun estadista entre els actuals candidats?
