Acabem de ser testimonis de l’exhumació de Franco que, del Valle de los Caídos, ha estat traslladat al cementiri del Pardo on reposen les restes de la que havia estat la seva esposa, L’exhumació, en comptes de ser un acte de caràcter reservat i familiar, s’ha convertit en un espectacle, quasi diria que un funeral d’estat, per al deliri dels franquistes que són molts més dels que pensava la gent i el propi govern.
Només s’ha permès a la família l’entrada a la basílica, juntament amb els responsables de dur a terme l’operació i la ministra de justícia en la seva qualitat de notaria major del regne, tal com estableix el protocol. Tret d’aquesta intimitat, la resta ha estat retransmesa per televisió i, en directe, ha donat la volta al món.
Recordem que ja tot just fa un any, el 4 de novembre de 2019, vaig publicar l’article titulat “L’exhumació de les restes de Franco“.
Als afores del cementiri de Mingorrubio es van aplegar centenars de persones que, en tot moment, van estar esperant l’arribada del seu cadàver proferint crits de “viva Franco” així com de “viva España, una, grande y libre“, cantant el Cara al sol i voltejant les banderes preconstitucionals i aplaudint l’arribada del fèretre.
De Franco es van dir moltes coses en vida, la propaganda del règim, la censura existent i el noticiari cinematogràfic del NO-DO, van contribuir, sens dubte, a glorificar un dictador què, en aquella situació dictatorial, ningú s’hi atrevia a criticar.
Sembla que les noves generacions ignoren que Franco va provocar una guerra civil, en realitzar un cop d’estat contra la república què, democràticament, s’havia instaurat al país, aquestes generacions no ha passat gana ni saben el que van patir els seus pares i avis en la postguerra, quan va acabar el conflicte i la repressió que va haver-hi després.
Sembla, però, que el feixisme i la intolerància està imperant novament en alguns països de l’Europa comunitària, a Espanya el fenomen VOX està adquirint una notorietat impensable anys enrere i que, ara mateix, ha permès formar govern a Andalusia i a Madrid, tant a l’Ajuntament com a la comunitat autònoma. Fomenten el litigi contra Catalunya com en el temps del franquisme i no demanen, sinó que exigeixen, la supressió de la Generalitat i la presó per Quim Torra. El tema el considero molt preocupant.
Vegin a continuació un vídeo de l’acte que es va celebrar a l’Ateneu de Madrid, on tot el personal canta el Cara al sol fent amb el braç alçat la salutació nazi que va ser adoptada per Franco i obligatòria durant molt de temps.
Què en pensen vostres, benvolguts lectors? Quants franquistes no declarats poden haver-hi a Espanya? Sabem que les elits col·laboradores amb Franco segueixen gaudint, a través dels seus fills i néts, dels avantatges obtinguts en el seu moment, però què pensar de tota aquesta gent que es manifesta? Haurem d’entendre que quaranta anys de dictadura i, sens dubte, d’adoctrinament franquista, pot tenir tanta força en aquestes persones a hores d’ara?
Tot ya es sapigun, de tots!!