Joseph Stiglitz, economista guanyador del Premi Nobel d’Economia: “Espanya està en fallida”.
10-N: Noves eleccions al parlament espanyol. A Catalunya, dilema. Participar o no fer-ho? Votar… A qui? Des de la dignitat democràtica algunes preguntes oportunes…
El conflicte Catalunya-Espanya s’ha agreujat
El Tribunal constitucional va retallar o modificar articles del segon estatut. En estats democràtics, no hi ha antecedents que un tribunal modifiqui l’aprovat en dos parlaments, aprovat en referèndum i signat pel cap d’estat.
Alguns dels articles anul·lats o modificats estan totalment vigents en altres estatuts espanyols. Inconstitucionals per a Catalunya i constitucionals per altres autonomies espanyoles? Suggereixen, pot ser, que Catalunya no és Espanya i rep un tracte de “colònia”?
Judici a líders democràtics. El New York Times el va qualificar d’un gran “error”. La sentència, per a The Guardian: una “vergonya” i compara Espanya amb Turquia, la justícia espanyola amb la búlgara.
La societat catalana amb dignitat democràtica reacciona pacíficament. Ho fa en manifestacions multitudinàries. En paral·lel, grupuscles d’esvalotadors es planten davant la policia, inicien fogueres. S’acusa de “violència” a tot l’independentisme. La BBC publica que és la policia qui inicia la violència. Apareix el “relat” que titlla de “terrorisme” a l’independentisme. Detencions arbitràries, acusacions infundades. Voler votar és terrorisme? Reaccionar davant de tants incompliments, és terrorisme?
La Constitució obliga que l’Estatut que s’apliqui a Catalunya estigui ratificat. El text que va sobreviure no s’ha votat. El Constitucional treu a Catalunya de la seva pròpia Constitució. Això és inconstitucional!
És digne que hi hagi un sol votant a Catalunya que, coneixedor de la realitat, doni suport als que neguen democràcia, incompleixen la seva pròpia Constitució, Estatut, pressupostos, inversions i qualifiquin de violència i terrorista el que és una “reacció” de la societat amb dignitat democràtica?
Davant dels valors permanents i irrenunciables
Optimitzar la qualitat de vida que es mereix pel que es treballa, viure en llibertat, poder aplicar una justícia social avançada, poder autogestionar els molts recursos que genera Catalunya per la sanitat, educació, infraestructures, llocs de treball ben qualificats, minimitzar l’atur i la sortida de joves a l’estranger, assegurar i millorar pensions; són aspiracions legítimes i merescudes per a tots els votants a Catalunya.
Per materialitzar aquests valors, aquests beneficis, es desitja la independència! Què ens demostra la realitat? Aquí hi ha els fets: Els partits independentistes lluiten perquè “tots” es beneficiïn de la independència. Els partits dependentistes o falsos constitucionalistes ho impedeixen. Perjudiquen amb això als seus propis militants i votants!
Quins partits defensen la democràcia, una cosa tan democràtica com és un referèndum; la llibertat… i quins s’hi oposen, donant suport a la presó i sentència de líders polítics? El delicte és ser demòcrates? Quins alimenten el relat d’un independentisme terrorista?
Quines opcions defensen el benestar i qualitat de vida de tots els habitants de Catalunya i quines mai donen suport, aquest irrenunciable valor, objectiu, i amb això impedeixen, perjudiquen, a tots els catalans? Recordem que el PSC va dir que “defensaria amb ungles i dents” que Catalunya no gaudís d’un finançament com el d’Euskadi?
Quins volen aplicar una justícia social avançada i dicten lleis per protegir els més desfavorits i quins que es diuen d’esquerra però impedeixen la seva aplicació i perjudiquen amb això, fins i tot als seus propis militants i votants?
Qui vol preservar una identitat catalana (història, cultura, llengua, valors propis), que històricament ha estat acollidora, integradora i qui vol imposar una identitat excloent, colonitzadora i dominant? És coherent que hi hagi un sol votant català donant suport a qui vol anul·lar la seva identitat, història, llengua, cultura i valors?
Stiglitz, diu que “Espanya es troba en fallida”. Només econòmicament o en tots els seus estaments; monarquia, partits polítics, sistema judicial, parlament, senat i sindicats? Què demostren els fets, els indicadors objectius?
El dia 10-N hi haurà votacions. Catalunya triarà a…
- Els qui defensen, els representen, i han de ser la seva veu davant l’estat espanyol?
- Els qui defensen, representen, són la veu i decisió de l’Estat espanyol, que està en “fallida sistèmica”?
Des de la dignitat democràtica cara al millor per la família, i el futur propi i dels fills. A qui és coherent votar?
