Quina credibilitat té el Tribunal Suprem?

Permetin-me que, per posar a valorar la credibilitat de la justícia espanyola avui dia, els presenti dos casos, totalment diferents l’un de l’altre, en referència al Tribunal Suprem on vostès que ara llegeixen aquestes línies puguin valorar, si té o no credibilitat, la justícia d’aquest país i, a l’hora si creuen de debò, en la separació de poders de l’estat, entre l’executiu, el legislatiu i el judicial.

En el primer cas faré referència a Oriol cas Junqueras. Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, es pregunta que passarà si la justícia europea reconeix la immunitat de Junqueras, després de la sentència del Suprem

Dies abans de conèixer la sentència del judici de l’1 d’octubre, la batalla jurídica també es disputa a Europa. En un article d’opinió, en el Diari Ara, Javier Pérez Royo es pregunta quines seran les conseqüències en el cas que el Tribunal Superior de Justícia de la UE reconegui la immunitat d’Oriol Junqueras, després del veredicte del Suprem.

El catedràtic acusa a Marchena i la resta de membres del tribunal d’haver actuat amb mala fe a l’hora de plantejar la qüestió prejudicial per aclarir la condició d’eurodiputat del vicepresident legítim i líder d’ERC. En aquest sentit, adverteix que si la justícia europea li donés la raó a Junqueras, la causa del Suprem s’hi haurà d’anul·lar.

En el segon cas vull exposar el cas dels préstecs hipotecaris que tenen, com a referència pel que fa als interessos l’índex IRPH (Impost de Referència dels Préstecs Hipotecaris). Aquest índex està perjudicant més d’un milió de famílies de tot l’estat i es abusiu i desproporcionat. El Tribunal Suprem, el mateix que en menys de 48 hores va dictar una norma i la va anular sobre l’impost d’actes jurídics documentats, va dictar sentència sobre la validesa de l’índex declarant-lo nul a partir de llavors, però sense obligar a les entitats financeres a retornar els interessos cobrats de més. Vegin a continuació el següent vídeo que es va publicar l’any passat.

Qui aquestes línies subscriu, com a director d’oficina d’una caixa d’estalvis en la meva vida laboral, vaig intentar fugir d’aquest índex sempre que va ser possible fins a l’arribada de l’Euríbor que va ser més just i millor per als hipotecats.

En el primer cas es tracta de dos casos molt diferents, un afecta els drets d’una persona acusada de rebel·lió (?) l’altre d’una clàusula o índex que perjudica a les famílies que, en adquirir un habitatge, van haver de signar una hipoteca. A favor de qui va la justícia espanyola? Beneficia la banca i perjudica els ciutadans, és just? Que els sembla el fet que jutges de tot el país, ignorant la sentència del Suprem, hagin fet la seva pel seu compte contra el que havia dictat el Suprem? Fa tota la impressió que a qui beneficia l’alt tribunal és a la banca en contra dels ciutadans.

D’acord amb el títol de l’article i conscient de la llargada del vídeo, que podran veure a continuació, aconsello visionar-lo per veure fins a quin punt està desacreditat el tribunal Suprem de l’estat espanyol.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Estan satisfets amb la justícia d’aquest país? Quina credibilitat pot tenir quan el mateix Tribunal Suprem actua d’aquesta manera? no és un motiu, més que suficient, per voler marxar d’Espanya?