Així que s’acosta la seva publicació, tant a Espanya com a Catalunya, es preveu una tardor calenta en tots els sentits. A hores d’ara no està clar que Sánchez, el president en funcions, disposi dels vots necessaris per obtenir la investidura, el que provocarà, si no s’arriba a un pacte d’última hora, a una nova convocatòria electoral.
Si fos així es produirà, un cop coneguda la sentència, cosa que podria condicionar d’alguna manera el sentit del vot especialment al País Basc i, sobretot a Catalunya. No oblidem que l’anterior convocatòria es va fer amb el judici ja iniciat. Sobre la probable condemna voldria fer alguns comentaris però vegin abans un vídeo que m’ha fet arribar un amic de Madrid.
El passat dijous, després de la Diada, vaig assistir a una conferència del conegut advocat Gonzalo Boye i, aprofitant el moment que hem signava el seu llibre vaig preguntar-li que pensa sobre el particular, va dir-me que la notícia no estava massa contrastada però donat el cas podria provocar l’anul·lació de la causa recordant-me, però, que som a Espanya (?) el que si va assegurar és que no es pot jutjar dos cops als acusats pels mateixos delictes.
El judici, que vaig seguir puntualment, va semblar-me dubtós quant a la seva posada en escena, en la a negativa, al cap de pocs dies de l’inici, d’observar les proves de vídeo que podien desmentir als testimonis de l’acusació. Això sense tenir en compte que van traslladar la vista a Madrid quan hagués pertocat fer-la al tribunal superior de justícia de Catalana.
He volgut incloure aquest vídeo per, si no denunciar, si per tenir en compte que, tot i saber el castellà, no se’ls va permetre expressar-se en català ni als acusats ni els testimonis, cosa que si van poder fer alguns estrangers en la seva llengua.
Un altre fet, que m’ha cridat poderosament l’atenció, va ser la negativa del tribunal a facilitar l’assistència d’observadors internacionals, advocats i corresponsals de mitjans estrangers a les sessions del judici, cosa que els obligava fer cua de tres hores, de bon matí i força fred, per assegurar-se la seva presencia. De què tenien por? Hi Havia res a amagar?
En aquest vídeo que acaben de visionar, hauran pogut veure la declaració de Jordi Cuixart i la seva forma d’expressar-se, natural, segur d’ell mateix i amb un aplom excepcional i digne en cadascuna de les seves afirmacions. Així i tot, la fiscalia sol·licita per a ell una pena de 17 anys de presó (per haver dit, dalt un vehicle de la benemèrita, que la gent marxés cap a casa).
Per últim, permetin-me una petita llicència i els ofereixi la declaració última de Josep Rull, exconseller de la Generalitat, en el torn que el tribunal va donar a tots els encausats. A mi, personalment, les seves paraules van arribar-me al cor, confio que a vostès també.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen encara en la justícia espanyola? Creuen que obtindran una sentència absolutòria o al contrari, seran injustament condemnats per uns delictes que no han comès? No pensen que es tracta d’una venjança per haver fet un referèndum, no haver-ho pogut evitar i per la vergonya de no haver trobat les urnes?
