Doncs sí, la gent m’ho continua preguntant. Aleshores plantejo la pregunta: Quines raons em doneu perquè canviï d’opinió? Quins beneficis obtindré renunciant a la independència i seguir sent ciutadà espanyol? Ara per ara, ningú m’ha donat arguments engrescadors perquè modifiqui el meu posicionament.
Avui, sense anar més lluny, m’assabento que diverses línies de rodalies i mitjà recorregut, no funcionen o tenen molts endarreriments, desviaments per carretera, manca d’electricitat en algunes catenàries… Però si veiem les notícies relatives al transit aeroportuari veiem una altra vaga al Prat i la cancel·lació, per part de Vueling, de 112 vols. Això passa en altres aeroports d’Espanya? Algú sap si també ha passat o passa a Madrid?
Ja he parlat d’incompliments, de dèficit fiscal, d’infraestructures i de maltractaments de tota mena. Avui, però em permetran que faci un petit repàs a la història per demostrar que ha estat Espanya la que sempre s’ha beneficiat del sentit d’estat que ha demostrat Catalunya en contra de la versió oficial, i manipulada, de l’Estat espanyol.
S’ha pogut comprovar que, fins ara, la independència no formava part del projecte català fins fa quatre dies, com sap tothom, i pels motius expressats anteriorment i que no cal tornar-los a repetir. Ara bé, quins motius més puc al·legar per voler la independència? Segueixin amatents al següent vídeo on, cosa estranya, un canal de televisió explica com i de quina forma es va iniciar el procés.
Hauran observat que el procediment és del tot absurd i que qui va donar un cop d’estat va ser el Tribunal Constitucional amb la seva sentència contra l’Estatut. No és una apreciació meva, es la de molts juristes i catedràtics com ara Javier Pérez Royo i Ramón Cotarelo, entre d’altres. De resultes d’aquella sentència, Catalunya és l’única comunitat de l’estat que no té l’Estatut validat pel poble en referèndum, la qual cosa és il·legal segons la Constitució.
Per no fer-ho més llarg voldria parlar de la democràcia, però en especial de la justícia i l’estat de dret de què presumeix el rei, els partits polítics que han governat i governen i els lligams existents entre l’oligarquia i els poders públics de l’estat.
Vegin a continuació el vídeo i la declaració, valenta i esgarrifosa pel que diu, del periodista de Publico, Carlos Enrique Bayo, davant d’una comissió del Parlament de Catalunya. No sé què en pensaran els contraris a la Independència però els fets que relata fan perdre tota la fe i la confiança en la democràcia i l’estat de dret existent a Espanya.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No resulta vergonyós l’atac contundent i ferotge a l’estat de dret en general i a Catalunya en particular? Es poden saltar les lleis aquells que tenen l’obligació de complir-les i fer-les complir? Pot un estat de dret permetre la guerra bruta per part de l’executiu saltant-se totes les normes? Són aquestes les raons que els unionistes volen oferir-me a fi de renunciar a la Independència? Els sembla del tot be i estan orgullosos d’aquest país anomenat Espanya?
