Ja s’han complert dos anys dels atemptats a Barcelona i Cambrils i encara no disposem de tota la informació al respecte. Què ens estan amagant? Perquè PP, PSOE i Cs es van negar a la creació d’una comissió d’investigació al Congrés que aclarís tots els dubtes i que, per aquest motiu, provoquen un munt de desconfiances, algunes de les quals donen peu inclús, a sospitar del ministeri de l’interior.
Els autors membres d’una cèl·lula formada per nou joves i adolescents musulmans de segona generació, radicalitzats per un imant amb passat jihadista i a favor d’Estat Islàmic, van executar l’agost de 2017 dos atemptats que van distar de ser els ambiciosos actes de terrorisme inicialment planejats. Els dies 17 i 18 d’agost de 2017, separats entre si per menys de nou hores, es van cometre dos atemptats a Barcelona i Cambrils.
Els autors, que van utilitzar vehicles i ganivets per a ocasionar 16 morts i 140 ferits, pertanyien a una cèl·lula jihadista formada en la localitat gironina de Ripoll. Una anàlisi dels fets va permetre afirmar que els atemptats podien haver estat molt més ambiciosos i letals. Els terroristes tenien previst actuar mitjançant furgons carregats amb explosius, però van improvisar en esclatar la base d’operacions on els fabricaven.
El 16 d’agost, poc abans de la mitjanit, una gran explosió va destruir una casa situada a Alcanar, a la província de Tarragona. Com a resultat, dos homes que es trobaven a l’interior van morir i un tercer, que resultà ferit, va ser traslladat a l’hospital de Tortosa. En un primer moment, les autoritats no ho van relacionar amb terrorisme, però els tres individus eren jihadistes integrants d’una cèl·lula els membres de la qual estaven preparant atemptar a Barcelona o potser en altres llocs, les últimes informacions assenyalen la Sagrada Família, el Nou Camp i la torre Eiffel de París.
Com molt bé explica Vicent Partal, en un article al VilaWeb, el control absolut del territori i les institucions a Catalunya, per part de la Generalitat el 17 i d’agost i posteriors, va donar la sensació que el Principat actuava com si es tractés d’un estat independent. El que va fer disparar les alarmes a Madrid i va precipitar la seva repressió a partir del 20 de setembre següent.
Duran aquells dies vam saber que els mossos no disposaven d’informació relativa a l’imant ni de la cèl·lula de Ripoll. La seguretat de l’estat no havia facilitat d’informes als mossos d’esquadra. Què podem pensar quan després ens assabentem que l’Imant era confident del CNI i aquest tenia intervingut el seu mòbil i els de la resta d’integrants del grup? Amb la intenció de culpabilitzar els mossos, alguns mitjans van assegurar que la Cia els havia advertit dels perills imminents d’un atemptat jihadista, cosa que era una falsedat.
Segons publica el diari Público.es, el CNI es comunicava amb l’Imant mitjançant la ‘bústia morta’, consistent a escriure esborranys de correu electrònic sense enviar-los. D’aquesta manera, les persones es comunicaven entrant a la mateixa bústia podent parlar sense que la informació circulés per la xarxa, cosa que ho feia gairebé indetectable.
En aquest correu va estar actiu, com a mínim, fins dos mesos abans de l’atemptat, i va estar comunicant l’Imant amb el CNI. Público.es diu que ‘els investigadors dels atemptats’ identifiquen com a membre del CNI l’altre usuari d’aquesta bústia, el darrer missatge és del 19 de juny de 2017. En aquell moment, ja es fabricaven bombes que es volien fer servir per a l’atemptat.
A la casa d’Alcanar es van trobar les claus per a accedir a aquest correu. A més, Público ha tingut accés als informes reservats que el CNI ha aportat als investigadors del cas, uns informes que demostren que els membres del grup de Ripoll eren controlats pel CNI, el qual escoltava les seves converses i seguia els moviments per diversos països. El CNI sabia que els joves es desplaçaven amb freqüència de Ripoll a Alcanar; per tant, coneixen l’existència de la casa on es fabricaven els explosius. El diari diu que els serveis secrets espanyols van controlar el grup fins al dia mateix dels atemptats i que el nom d’es-Satti, l’iman, es va esborrar del fitxer del CNI l’endemà mateix dels atemptats.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Troben normal oferir a un reclús (a la presó per delicte de drogues) col·laborar amb el CNI i, a canvi de fer d’espia, anul·lar l’ordre d’expulsió de l’estat? Tenint correu electrònic amb l’Imant i els mòbils del grup intervinguts, perquè no van informar els mossos? Quina responsabilitat té l’estat per la mort de 16 persones i 140 de ferides? Si no hi ha res a amagar, perquè passats dos anys no disposa la ciutadania de tota la informació? Aconseguirem algun dia saber tota la veritat?
