22.8 C
Barcelona
Diumenge 26 setembre, 2021

Davant la monarquia espanyola, súbdits o lliures?

Relacionats

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...

Pisarello, en Público, escriu sobre “els comuners de Castella i el debat plurinacional d’avui”. Qüestiona l’anunciat federalisme (?) de Sánchez. Rememora la decapitació de Padilla, Bravo, i Maldonado, líders de la revolta en 1521. La derrota va suposar l’abolició de les llibertats castellanes. Es va iniciar la lluita contra l’autogovern dels pobles peninsulars. Va augmentar amb els Borbons. Pisarello: “Secundar a la dreta nacionalista, pensar que la democràcia a Espanya pot avançar sense que la seva plurinacionalitat de facto esdevingui plurinacionalitat política, de iure– seria un error.”

Faltaven tres segles per al naixement d’Espanya com a estat però la corona castellana va inicià la seva “invasió” de la penínsulaCreixia una mentalitat governant colonitzadora i centralista que va passar a la societat castellana i, després, espanyola. 

Felipe IV

Vida-sexual-rey-Felipe-IV_62_733x491

Detalls de la “castellanització”. Conde-Duc d’Olivares a Felip IV: “El negoci més important de la vostra monarquia, el fer-se rei d’Espanya (Espanya no existia com a tal); vull dir, senyor, que no s’acontenti amb ser rei de Portugal, Aragó, València, comte de Barcelona, sinó que treballi per reduir aquests regnes en que es compon Espanya a l’estil i lleis de Castella, sense cap diferència […] si la vostra Majestat l’aconseguís serà el príncep més poderós del món”. El 1641: “Cal reduir Catalunya als usos i costums castellans”. Objectiu i consciència clara: “Assimilació, colonització, castellanització”. La història recull la guerra “dels segadors”. Què era digne? Sotmetre’s a Castella o defensar la pròpia identitat, drets i llibertats? 

Felipe V

Retrato-del-rey-Felipe-V-de-España-por-Jean-Ranc-DP

Va guanyar la guerra de “successió”. Va anul·lar llibertats, drets; va prohibir la llengua. Submissió total al centralisme. Va jurar el respecte a Catalunya, que no va complir. Va fer algunes -poques- concessions que van quedar superades pel tracte autoritari. Va ajusticiar públicament a dirigents catalans, va reprimir durament. Objectiu: Eliminar la consciència, la realitat catalana. La història és coneguda. La castellanització semblava consolidada. Va desaparèixer la dignitat dels catalans?  Recorda alguna cosa això i la situació actual?

Felipe VI

p05j0hqn

Felipe IV: Guerra “dels segadors”. Felipe V: Catalans ajusticiats, castigats, anul·lats. Felipe VI: Avui, a Catalunya, presos polítics, més de 1.000 imputats. Més de 1.000 ferits per la repressió pel sol fet de ser demòcrates i votar. Felipe VI es va posicionar clarament el 3-O catalans ajusticiats, castigats, anul·lats. Quan visita Barcelona està blindat i apartat de la societat. Avui mateix, Catalunya està intervinguda en tot.

Segueix el “despotisme il·lustrat monàrquic-borbònic-espanyol” molt suport donat per elits econòmiques, polítiques, d’esquerres i dretes, espanyoles. Clara complicitat dels partits i votants a Catalunya. Col·laboracionisme! Hi ha un únic comportament legalista-autoritari. Fracàs total de la política espanyola. El parlament espanyol debat ara un nou govern. Catalunya està absent. Quan apareix és per a avisar que està sotmesa a unes lleis i constitució clarament anticatalanes, colonitzadores.

La història continua. L’Espanya castellana imposa, legisla, castiga, empresona. El 80% vol votar. El 50%, independitzar-se. Catalunya manté consciència de si mateixa. Defensa els seus propis valors, història, cultura, llengua, identitat; viure amb el benestar que mereix, sense l’asfíxia, colonització econòmica que perjudica a tothom.

La societat catalana ha reaccionat per dignitat democràtica. Ara, després de les eleccions, els seus líders estan dividits. Hi ha desconcert.

Què pot oferir Felipe VI, com a cap de l’estat, perquè els catalans renunciessin pacíficament i democràticament al referèndum i la independència? Quin tracte  oferiria que pogués ser acceptat per la ciutadania a canvi de la seva renuncia?

Davant aquesta realitat objectiva És digne que hi hagi un sol demòcrata que renunciï a la democràcia, a la llibertat, a la justícia social?  És digne que hi hagi un sol català que renunciï a la seva identitat i doni suport a qui vol anul·lar-la? Què és el digne? Donar-se per vençuts i acceptar l’espanyolització, castellanització i el mal econòmic o defensar encara amb més raó, pacíficament i democràticament la llibertat, els beneficis evidents d’una república catalana independent? Des de la dignitat democràtica, què és coherent?

perladignitat4 500px

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?