8.3 C
Barcelona
Dissabte 5 desembre, 2020

Davant la monarquia espanyola, súbdits o lliures?

Relacionats

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Díaz Ayuso: Madrid és Espanya dins d’Espanya

Aquesta expressió de la presidenta madrilenya ja està perdent vigència, Madrid s'ha convertit en un territori diferent al marge de l'estat. Amb normatives diferents...

La investigació de la corrupció del PP continua

El ple del congrés ha aprovat crear una comissió d'investigació sobre l'anomenada operació Kitchen que és el dispositiu que, suposadament, va ser...

Pisarello, en Público, escriu sobre “els comuners de Castella i el debat plurinacional d’avui”. Qüestiona l’anunciat federalisme (?) de Sánchez. Rememora la decapitació de Padilla, Bravo, i Maldonado, líders de la revolta en 1521. La derrota va suposar l’abolició de les llibertats castellanes. Es va iniciar la lluita contra l’autogovern dels pobles peninsulars. Va augmentar amb els Borbons. Pisarello: “Secundar a la dreta nacionalista, pensar que la democràcia a Espanya pot avançar sense que la seva plurinacionalitat de facto esdevingui plurinacionalitat política, de iure– seria un error.”

Faltaven tres segles per al naixement d’Espanya com a estat però la corona castellana va inicià la seva “invasió” de la penínsulaCreixia una mentalitat governant colonitzadora i centralista que va passar a la societat castellana i, després, espanyola. 

Felipe IV

Vida-sexual-rey-Felipe-IV_62_733x491

Detalls de la “castellanització”. Conde-Duc d’Olivares a Felip IV: “El negoci més important de la vostra monarquia, el fer-se rei d’Espanya (Espanya no existia com a tal); vull dir, senyor, que no s’acontenti amb ser rei de Portugal, Aragó, València, comte de Barcelona, sinó que treballi per reduir aquests regnes en que es compon Espanya a l’estil i lleis de Castella, sense cap diferència […] si la vostra Majestat l’aconseguís serà el príncep més poderós del món”. El 1641: “Cal reduir Catalunya als usos i costums castellans”. Objectiu i consciència clara: “Assimilació, colonització, castellanització”. La història recull la guerra “dels segadors”. Què era digne? Sotmetre’s a Castella o defensar la pròpia identitat, drets i llibertats? 

Felipe V

Retrato-del-rey-Felipe-V-de-España-por-Jean-Ranc-DP

Va guanyar la guerra de “successió”. Va anul·lar llibertats, drets; va prohibir la llengua. Submissió total al centralisme. Va jurar el respecte a Catalunya, que no va complir. Va fer algunes -poques- concessions que van quedar superades pel tracte autoritari. Va ajusticiar públicament a dirigents catalans, va reprimir durament. Objectiu: Eliminar la consciència, la realitat catalana. La història és coneguda. La castellanització semblava consolidada. Va desaparèixer la dignitat dels catalans?  Recorda alguna cosa això i la situació actual?

Felipe VI

p05j0hqn

Felipe IV: Guerra “dels segadors”. Felipe V: Catalans ajusticiats, castigats, anul·lats. Felipe VI: Avui, a Catalunya, presos polítics, més de 1.000 imputats. Més de 1.000 ferits per la repressió pel sol fet de ser demòcrates i votar. Felipe VI es va posicionar clarament el 3-O catalans ajusticiats, castigats, anul·lats. Quan visita Barcelona està blindat i apartat de la societat. Avui mateix, Catalunya està intervinguda en tot.

Segueix el “despotisme il·lustrat monàrquic-borbònic-espanyol” molt suport donat per elits econòmiques, polítiques, d’esquerres i dretes, espanyoles. Clara complicitat dels partits i votants a Catalunya. Col·laboracionisme! Hi ha un únic comportament legalista-autoritari. Fracàs total de la política espanyola. El parlament espanyol debat ara un nou govern. Catalunya està absent. Quan apareix és per a avisar que està sotmesa a unes lleis i constitució clarament anticatalanes, colonitzadores.

La història continua. L’Espanya castellana imposa, legisla, castiga, empresona. El 80% vol votar. El 50%, independitzar-se. Catalunya manté consciència de si mateixa. Defensa els seus propis valors, història, cultura, llengua, identitat; viure amb el benestar que mereix, sense l’asfíxia, colonització econòmica que perjudica a tothom.

La societat catalana ha reaccionat per dignitat democràtica. Ara, després de les eleccions, els seus líders estan dividits. Hi ha desconcert.

Què pot oferir Felipe VI, com a cap de l’estat, perquè els catalans renunciessin pacíficament i democràticament al referèndum i la independència? Quin tracte  oferiria que pogués ser acceptat per la ciutadania a canvi de la seva renuncia?

Davant aquesta realitat objectiva És digne que hi hagi un sol demòcrata que renunciï a la democràcia, a la llibertat, a la justícia social?  És digne que hi hagi un sol català que renunciï a la seva identitat i doni suport a qui vol anul·lar-la? Què és el digne? Donar-se per vençuts i acceptar l’espanyolització, castellanització i el mal econòmic o defensar encara amb més raó, pacíficament i democràticament la llibertat, els beneficis evidents d’una república catalana independent? Des de la dignitat democràtica, què és coherent?

perladignitat4 500px

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La repressió a Espanya continua el dia d’avui

Ara, quan tot just, s’han complert quaranta-cinc anys de la mort del dictador, el franquisme continua viu en quasi totes les estructures de...

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...