Carta oberta a Pedro Sánchez, president en funcions (III)

Aquesta és la tercera entrega i sàpiga que hi hauria motius per una quarta que em nego a remetre-li perquè la poca confiança que li podia tenir (mínima), s’ha esvaït del tot després de la sentència del TC sobre la inviolabilitat del rei, de la qual és vostè responsable per haver-la plantejat al tribunal fent cas omís al consell d’estat.

De socialista republicà ha passat a monàrquic. Jo em pregunto, un rei que no he votat pot dir i fer el que li vingui de gust sense cap mena de responsabilitat? Un rei, que ho és per voluntat de Franco no se’l pot ni tan sols criticar? He d’acceptar que la voluntat d’un colpista està per sobre del que opini un parlament, que em representa? Això és el que es desprèn del que diu la carta magna? Ho considera democràtic?

També m’ha decebut, i molt, una entrevista televisiva en què parla de les portes giratòries, que diu voler-les eliminar però que no sap com fer-ho i ni s’atreveix a criticar als que ja en gaudeixen actualment No té la impressió que les grans empreses retribueixen als polítics antics favors rebuts de l’administració?

Ha trencat definitivament amb Pablo Iglesias posant com excusa Catalunya i el que ell opini sobre el particular. Deia que volia resoldre el problema català però no li he sentit dir ni una sola paraula en aquest sentit. Quina solució aporta per solucionar aquest contenciós? Només veig la seva posició contrària a qualsevol negociació i pacte i, a sobre, vol que li regalem la investidura i li demana a la dreta l’abstenció, “per raons d’estat”. M’ha decebut totalment.

Ha pensat per un moment, ni que sigui per error, que una repetició dels comicis és donar-los als partits de la dreta una nova oportunitat? S’han acabat les majories absolutes així com el bipartidisme. Les raons d’estat, que vostè reclama, es demostra fent política i, des del dia de les votacions, no ha bellugat un sol dit per poder pactar un govern i governar.

Per al seu coneixement, encara que no serveixi per a res, li adjunto un mapa d’Espanya on comprovarà (dades de l’INE espanyol) el dèficit fiscal de Catalunya i del llevant espanyol, gràcies al govern de l’estat que assegura la igualtat de tots els seus habitants i territoris, i per sobre de tot, vetlla i se sacrifica per mantenir la sagrada unitat de la pàtria comuna.

Dos temes ja per acabar. Un és la poca vergonya i el poc respecte del seu govern i del poder judicial que ha eliminat el català en les proves d’accés a la judicatura. Es pot saber francès, suec o danès i millorar la puntuació d’un examen però no en català. A l’estat estem tips de veure judicis en idiomes estrangers la qual cosa justifica la mesura adoptada. Hi està d’acord senyor president en “funcions” suposo?

L’altre, i últim, ha estat el coneixement recent de què va passar a Barcelona i Cambrils en els atemptats que es van produir l’agost del 2017. No li he sentit dir ni una sola paraula sobre el particular i, ho considero una manca de respecte per a les víctimes i una més que sospita, ja que, el seu partit, el PP i Cs es van negar a què es fes una investigació al Congrés i crear la comissió corresponent per fer-ho. Qui no té res per amagar no posa traves per saber el que ha passat o sí?

La intel·ligència de l’estat, per acció o omissió, va fallar estrepitosament i, a mesura que es coneixen més dades, totes les possibilitats afloren i algunes d’elles fan feredat si arribessin a ser certes. El seu silenci és de mal polític i no ajuda en absolut a crear la confiança que el país necessita, tant a Catalunya com a la resta de l’estat.

Per tot plegat, no el considero suficientment preparat per assolir la presidència de l’estat espanyol a la qual aspira.