13.5 C
Barcelona
Dilluns 30 novembre, 2020

Els cinc anys de Felipe VI com a rei d’Espanya

Relacionats

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Díaz Ayuso: Madrid és Espanya dins d’Espanya

Aquesta expressió de la presidenta madrilenya ja està perdent vigència, Madrid s'ha convertit en un territori diferent al marge de l'estat. Amb normatives diferents...

La investigació de la corrupció del PP continua

El ple del congrés ha aprovat crear una comissió d'investigació sobre l'anomenada operació Kitchen que és el dispositiu que, suposadament, va ser...

S’han complert els primers cinc anys de Felipe VI com a cap d’estat d’aquesta monarquia que va ser instaurada pel dictador Franco, sense que el poble pogués expressar opinió alguna al respecte. La constitució diu en el seu article 1.2: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. El poble, com tothom recordarà, no va ser consultat al respecte.

Se sol dir que el rei regna, però no governa. No té cap paper actiu, sinó purament simbòlic. En complir-se aquest aniversari molts mitjans, la majoria de Madrid, el feliciten per fer allò que no hauria de fer una monarquia parlamentària, prendre partit per afavorir determinades idees o atacar-ne unes altres. No deu ni pot governar i, menys, qui no és ni políticament ni jurídicament responsable dels seus actes.

Com s’ha pogut observar en l’anterior vídeo no es critica el paper del rei fins ara sinó que s’aplaudeix i se’l compara amb el seu pare en ocasió del 23-F, quan la sospita de què va ser ell l’inductor del cop d’estat està molt estesa entre la població a través de molts llibres publicats dels que destaca el de la periodista Pilar Urbano, entre d’altres i les converses de qui va ser el cap de la casa reial, Sabino Fernández Campo.

Felipe VI va accedir al tron per la renúncia del seu pare en un moment en què la monarquia estava trontollant per les actuacions de Juan Carlos, en la seva vida privada de llavors com amb anterioritat. La premsa, després d’anys de silenci, va començar a parlar de les seves amants, dels seus negocis d’intermediació, de la casera d’elefants i com es va descriure en alguns mitjans, va abdicar per salvaguardar el negoci familiar, la monarquia.

Sabem, perquè Adolfo Suárez va badar amb el micròfon, que en veure unes enquestes es va adonar que el poble preferia la república abans que la monarquia, per aquesta raó no es va fer una consulta sobre el cas com li suggerien alguns dirigents europeus. La llei de transitorietat jurídica a la democràcia demanava als ciutadans si l’acceptaven en forma de monarquia parlamentària o no. Tips i farts de la dictadura va guanyar el sí. A hores d’ara i per moltes raons, la monarquia no és la forma de govern preferida per la majoria del poble.

Recorden, estimats lectors, les paraules que va dir un jovenet príncep en el Parlament?

Res a veure amb el seu discurs del 3 d’octubre que va demostrar tot el seu suport a l’“a por ellos”, com també recordaran tots vostès. Davant la indissoluble “unidad de España”, la política, la judicatura i l’establishment espanyol li neguen a Catalunya el seu dret a l’autodeterminació. Recordin, però, que Felipe VI és part interessada en aquest assumpte i no ha actuat d’àrbitre i moderador que és el paper que li atorga la constitució.

És aquesta monarquia parlamentària el model que més ens convé?

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...