Després de quatre insuportables mesos el judici ha quedat vist per a sentència. Sóc dels que pensa que totes aquestes sessions no han servit per a res, la fiscalia ha mantingut totalment el mateix criteri que el primer dia (rebel·lió) i, no trobant per enlloc la violència necessària per mantenir-la, ha creat una nova figura delictiva: la rebel·lió postmoderna.
En el vídeo que veuran a continuació podran observar la “postmodernitat” de la violència que varen patir els cossos i forces de seguretat de l’estat a mans dels votants que, segons el fiscal Zaragoza, eren muralles humanes en contra seva.
El jutge Marchena ha fet el que li ha donat la gana, ha tingut l’interruptor dels micròfons a la seva mà i a punt per desconnectar-los quan li convenia; en veure que la visió publica dels vídeos podia desmentir les afirmacions dels testimonis de càrrec, va optar per prohibir el seu visionat fins a quasi al final. D’això es van beneficiar els membres del govern del PP d’aquell moment, responsables dels comandaments policials… En aquesta decisió va afavorir als possibles mentiders o tergiversadors de la realitat.
Els advocats defensors han demanat la llibertat dels presos fins que es dicti la sentència. No tinc gaires esperances que això es produeixi, tant de bo m’equivoqui.
En els dos últims dies del judici, els defensors van fer la seva exposició demostrant i, deixant en ridícul, tant les teories de la fiscalia com les de l’acusació particular.
[one_half]
Jordi Pina
[/one_half][one_half_last]
Andreu Van den Eynde
[/one_half_last][one_half]
Xavier Melero
[/one_half][one_half_last]
VOX
[/one_half_last]
Permetin-me incloure els vídeos de les últimes declaracions (resumides) de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Cuixart en l’última intervenció abans de finalitzar el judici.
Ells, així com la resta dels acusats van donar una lliçó de dignitat fins a tal punt que, només calia veure’ls la cara als fiscals. Van demostrar educació i saber estar sense renunciar-hi a les seves idees. Van voler allargar la mà per solucionar el contenciós Catalunya-Espanya a través del diàleg, negociació i pacte.
La sentència, sigui la que sigui, no solucionarà el conflicte, podria fins i tot complicar-ho encara més.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? S’ha demostrat que la rebel·lió i la sedició no han estat provats en el judici. Les conviccions dels acusats no han variat, tot i la llarga estada a la presó i mereixen tot el nostre reconeixement. Confien encara en la justícia espanyola? Jo, personalment, he deixat de confiar-hi ja fa temps…