Preguntes oportunes

Autonomia: “Facultat d’una persona o entitat que pot governar segons el seu criteri, amb independència de l’opinió o el desig d’uns altres”. “Facultat o poder d’una entitat territorial, integrada en una altra superior, per governar-se d’acord amb les seves pròpies lleis i organismes”.

Quina és la realitat de Catalunya?

La constitució espanyola va reconèixer a Catalunya com “nacionalitat”. Concepte deliberadament ambigu. Els fets demostren que els qui la interpreten i apliquen la consideren una “regió”. O “subregió”. Diferents dirigents regionals autonòmics opinen, decideixen, sobre Catalunya.

Té Catalunya, el seu Parlament, els seus dirigents, la seva societat, facultat per obrar segons el seu criteri al marge de l’opinió dels partits espanyols, els seus mitjans de comunicació, els seus estaments com a sistema judicial, empresarial, sindical? Els fets demostren que no.

Tota nació “seriosa” té uns objectius, uns valors, a materialitzar. Els més importants…

Benestar, qualitat de vida. Catalunya sofreix un espoli anual de 15.000-16.000 milions d’euros? Això castiga severament sanitat, educació, treball, infraestructures… The Wall Street Journal va publicar que Catalunya està obligada a aportar més del 9% del seu PIB a l’Estat espanyol. És el major percentatge de tota Europa i Amèrica del Nord. Segons economistes internacionals, la societat catalana podria viure com Bèlgica, Àustria, Dinamarca o Finlàndia segons dades macroeconòmiques. L’estat no només no modifica el sistema de finançament sinó que tampoc aporta el que li correspondria legalment. Més encara: Tot i que el govern català ha complert l’ordenat, el govern la té “intervinguda financerament”. És digne? Catalunya té autonomia perquè els seus habitants visquin amb el nivell que poden i mereixen?

Justícia social. El parlament català aprova lleis perquè famílies en situació de pobresa mantinguin subministraments bàsics; per facilitar habitatge social. L’estat ho prohibeix. Aquest, no compleix les seves obligacions per a aplicacions socials. És digne? Catalunya té autonomia per aplicar les seves pròpies lleis a favor dels més necessitats?

Democràcia real. El 80% de la societat catalana vol un referèndum. L’Estat no només ho prohibeix sinó que empresona als seus promotors, imputa a molts participants i la seva policia agredeix físicament als pacífics votants. El parlament català aprova lleis per afavorir la cultura, el medi ambient, etc. però l’estat ho prohibeix. Pot el parlament, el govern català, la seva societat expressar-se lliurement, d’acord amb ser i considerar-se “subjecte polític” amb història i identitat, pròpia? No! És digne? Catalunya té autonomia per governar-se segons els seus propis organismes, lleis?

En quina situació es troba Catalunya?

La constitució espanyola “obliga” al fet que l’Estatut de Catalunya estigui confirmat per la seva societat. El text que es va salvar de la retallada del TC no ha estat sotmès a votació. Què és ara? Nacionalitat, autonomia, regió, territori intervingut, colònia? Segons la definició, ni autonomia! És digne que no pugui obrar segons el seu criteri, que no pugui governar-se d’acord amb les seves pròpies lleis o organismes? 

Autonomia és dependència. Només la independència és veritable autonomia. Des de la democràcia, la llibertat, la justícia social, el benestar, què és digne?