La Junta Electoral Central és l’òrgan superior de l’Administració Electoral. Té caràcter permanent i seu al Congrés dels Diputats a Madrid. Està composta dels següents membres.
- Vuit vocals magistrats del Tribunal Suprem, designats mitjançant insaculació pel CGPJ.
- Cinc vocals catedràtics de dret o de ciències polítiques i sociologia, en actiu, designats a proposta conjunta dels partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors amb representació al Congrés.
- El secretari de la Junta Electoral Central és el secretari general del Congrés dels Diputats.
La seva missió és vetllar per la transparència i objectivitat del procés. Dirigir i supervisar l’actuació de l’Oficina del Cens Electoral. Cursar instruccions d’obligat compliment a les Juntes Electorals Provincials i, si s’escau, de les CA. Resoldre les queixes, reclamacions i recursos que se li dirigeixin, d’acord amb la Llei.
Aquest organisme, fins ara pràcticament desconegut, ha passat a ser el gran protagonista coincidint “casualment” amb el procés i el judici que es du a terme en el Tribunal Suprem. Algunes decisions que ha dut a terme, segons la meva opinió, tenen poc a veure amb la transparència i objectivitat que és la seva principal missió. A saber…
La seva mania pel color groc i la prohibició dels llaços d’aquest color. De la mateixa forma ha prohibit les estelades als edificis públics de qualsevol administració. No satisfet encara, ha prohibit utilitzar les expressions “presos polítics” i “exiliats” com si no existissin, coartant així la llibertat d’expressió.
Amb la seva dèria per la transparència i l’objectivitat, ha admès a tràmit una queixa del PP i de C’s que demanen que Puigdemont, Comin i Ponsatí, degut a la seva actual situació, no els permeti poder participar en les eleccions al parlament europeu. Senyalen que són pròfugs de la justícia i no tenen la residència a l’estat espanyol. La Junta, a hores d’ara, ha atès aquesta petició que, evidentment, serà recorreguda legalment.
Parlant de “casualitats”, dos membres de la Junta ho són també del tribunal suprem que jutja els polítics catalans (això no els condiciona?), un catedràtic, que també en forma part, critica mitjançant les xarxes socials, el procés i els seus responsables (neutral?). Es tracta de Carlos Vidal Prado, Vidal té nombroses piulades i comentaris contra Puigdemont, el procés català i peticions d’un 155 per a Catalunya. Però el més desconcertant és que el president, vicepresident i dos vocals han emès un vot particular en contra de la decisió.
Entre les moltes opinions al respecte, destacaria la del catedràtic Joaquin Urias, exlletrat del tribunal Constitucional quan declara: És una cacicada antidemocràtica sense fonament jurídic. Els jutges espanyols han refusat que siguin extradits a Espanya i han de respectar-se els seus drets.
Mentre no es resolguin els recursos davant el suprem, el constitucional i el tribunal europeu dels drets humans, Gonzalo Boye, Bea Talegón i Xavier Trias, han agafat el relleu, de forma provisional, dels exiliats als quals la junta els impedeix participar.
L’Estat espanyol s’ha guanyat el descrèdit que en matèria de justícia gaudeix actualment. Un ridícul més, pel que sembla, no l’importa gaire. Continua encara havent-hi gent que confia en una veritable separació de poders?
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Confien encara en la justícia espanyola? Creuen de debò en la seva neutralitat? Creuen en les “casualitats” que, casualment, sempre van contra Catalunya?
El que sembla és que a la JEC, no hi ha un pam de net.