Conflicte: Conjunt de dues o més posicions i objectius que són excloents? Genera enfrontament en el qual una part tracta d’imposar-se a l’altra?
Els consultors estem acostumats a ells. Formen part de qualsevol sistema en què interactuen, persones, segments socials, amb els seus condicionants i determinants, paradigmes, valors, models, ideologies, identitats, interessos.
Existeix un conflicte Espanya-Catalunya?
Aquí està la història! Castella sempre va voler assimilar Catalunya. Aquesta mai va voler dominar Castella. Espanya vol assumir plenament Catalunya en el seu model integral de “nació” i està disposada a tot com és palès. Objectivament, és clar qui s’imposa a qui. Conflicte!
Catalunya. Una part transversal molt important de la seva societat, defensa la seva història, identitat, valors, cultura, llengua, benestar, llibertat. Es considera “subjecte polític” amb “entitat pròpia”. Aspira a una democràcia real en forma de república amb autèntica separació de poders; a viure amb el nivell de vida que mereix pel seu treball; a una justícia social avançada, entre altres metes beneficioses per a “tots”. Aquesta “reacció”, defensa, és qualificada de “conflicte”. El 80% vol referèndum. Espanya ho prohibeix amb jutges i policies. Líders a la presó. Catalunya està sense estatut com exigeix la Constitució espanyola. El conflicte s’agreuja. Potser sense resolució com ja va dir Ortega y Gasset “mentre Espanya subsisteixi”. Què és causa i què efecte? Aquestes són les últimes enquestes publicades a nivell estatal.
Què guanyen votants a Catalunya recolzant a qui ha generat i agreuja el conflicte?
Els “nacionalistes catalans” van recolzar la transició. Van creure en la Constitució, en els estatuts, en els acords puntuals. L’estat no els va complir. La sentència del TC va detonar el descontentament social. En paral·lel, la dinàmica industrial, econòmica, en R+D i d’altres, catalana beneficia molt a Espanya però no en proporció als catalans. Malgrat les limitacions en finançament, infraestructures, capacitat d’autogestió, segueix sent la primera economia productiva, la primera exportadora, la primera generadora de PIB (250.000 milions d’euros anuals)… Tots els votants catalans paguen moltíssim, més d’un 9% del seu PIB segons The Wall Street Journal, depenent d’Espanya.
Economistes internacionals diuen que té molt a guanyar si s’independitza. Barcelona “5a ciutat del món en atractiu”. Financial Times, per segon any: “Catalunya entre les millors zones econòmiques del sud d’Europa per invertir-hi”. La UE: “Centre d’una de les grans zones de desenvolupament industrial europeu”. Multinacionals de primeríssim nivell s’instal·len a Catalunya. És lògic que Espanya asfixiï, tingui intervinguda, la seva principal font d’ingressos i castigui tant als seus habitants? És coherent votar a qui asfixia, té intervinguda, limita aquesta realitat que és Catalunya? És coherent recolzar a qui nega l’opció d’opinar, decidir? És coherent recolzar a qui castiga per “reaccionar” i voler votar democràticament, defensar el benestar, el futur de “tots”?
Ralf Dahrendorf, premi príncep d’Astúries, expert mundial en conflictes socials, afirma que “un conflicte és una situació universal que només pot solucionar-se a partir d’un canvi social”. Les macromanifestacions a favor d’un referèndum, d’independència demostren clarament un autèntic “canvi social”.
Eleccions 2019. Què ofereixen els programes als votants catalans que justifiqui que és millor seguir depenent d’Espanya? Cap millora en democràcia, respecte a la identitat, finançament just, inversions en infraestructures, recursos per a sanitat, educació, treball, justícia social. Sí al 155 permanent o amenaça del mateix. No a la democràcia. No al respecte de la identitat. No a Catalunya com a subjecte polític i Sí “objecte” sense capacitat d’opinió, decisió. Conflicte agreujat!
Què decidiran els votants a Catalunya que encara volen seguir sent dependents? S’uniran al canvi social per solucionar el conflicte democràticament i beneficiar a les seves famílies? O donaran suport als qui només utilitzen la via judicial, antidemocràtica, repressió, asfíxia econòmica? Per quant temps i a quin preu? Solucionaria el “conflicte”?
