Bon dia Juanma, observaràs que no t’he dit senyor i t’he nomenat pel teu nom, diguem-ne de guerra o polític, que utilitzen majoritàriament els mitjans de comunicació. Respecte al tema de senyor, els catalans tenim una dita que diu: “De porc i senyor se n’ha de venir de mena” i tu no dónes el perfil per merèixer aquest qualificatiu.
Conec bastant bé Andalusia, l’he visitat molts cops i guardo molts bons records de Córdoba, Granada i, especialment de Sevilla, on he gaudit de la Setmana Santa en vàries ocasions, recordo les processions del Silencio, la Macarena, el Cachorro i la Esperanza de Triana entre d’altres i, haver pres una xocolata amb xurros de bon matí. La província que més conec és Almeria per ser la meva esposa natural d’aquesta localitat i on viatjo tot sovint per passar-hi les vacances.
Ara ocupes la presidència d’aquella comunitat, gràcies, t’ho vull recordar, a un pacte a tres bandes amb C’s i VOX. No t’ha importat rebre el suport de l’extrema dreta per aconseguir el teu somni i crec que, tard o d’hora, te’n penediràs.
Ara, però, m’adreço a tu per les manifestacions que has fet en la teva visita a Catalunya. Ets conscient de les animalades, per dir-ho de forma suau, que has arribat a dir? Has parlat de la marginació que pareixen els andalusos i catalans d’origen andalús. D’on has tret tu aquestes conclusions? Qui t’assessora sobre Catalunya? No t’importa fer el ridícul o, dit d’una altra manera, simplement mentir?
Tinc present la campanya electoral que tu, i els teus socis, vàreu fer previ a les eleccions, no eren els problemes d’Andalusia del que parlàveu, eren atacs constants en contra de Catalunya. No ets conscient que viviu gràcies als impostos dels catalans i, dels andalusos que viuen en Catalunya?
Saps els terrenys que ocupa la Feria de Abril de Cataluña? La grandària que té i el suport de la Generalitat, incloent-hi la subvenció? On has vist tu la marginació? És ben cert que els andalusos ha contribuït al desenvolupament català, del que tu no en parles són els motius que els van empènyer a vindre i deixar la seva terra i que no era altre que la misèria i la manca d’expectatives.
He treballat quasi 42 dos anys en una entitat financera i, sent director de sucursal, he tingut molts clients andalusos i conec històries colpidores de com i de quina manera ho van haver de deixar-ho tot per cercar un futur per a ells i la seva família.
Voldria que tinguessis present que la formació política, anomenada Súmate, està formada majorment per andalusos, que no renuncien als seus orígens però, com a catalans integrats a la terra que els va acollir, són favorables a la independència de Catalunya.
Ara s’acosten vàries consultes electorals, em pregunto: Parlaràs malament de Catalunya per obtenir vots, encara que no et vingui de gust o et veuràs obligat a fer-ho, ja que no saps fer altra cosa?
M’oblidava de recordar-te que, a part de la teva comunitat, Catalunya ha estat l’única que ha tingut un president andalús en la persona de José Montilla. Què et sembla noi, segueixes pensant el mateix? Fins i tot el president de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC) no t’ha donat la raó en les teves afirmacions.
Governa Andalusia el millor que sàpigues, oblidant-he de Catalunya d’una punyetera vegada i no siguis manipulador.
Quanta gent andalusa i d’origen andalús està d’acord en el dret de decidir i quants de la independència? Aquest individu que no mereix ni ser de la seva terra, només per predicar en contra dels catalans per treure vots dels que viuen com ell dels impostos que els hi paguem. No es perdi la mamella per seguir exprement-la.
Seria bo que contestés. A veure per on sortirà.
Farà com tants altres que ens diran que no ho hem entés bé. A sobre, ens prenen per tontos.
Seria bo que contestés. A veure per on sortirà.
Farà com tants altres que ens diran que no ho hem entés bé. A sobre, ens prenen per tontos.
L’unitat de Ñ es sustenta en fomentar l’enfrontament dels territoris. Especialment cap a Catalunya doncs aquesta es, a pessar de les centralitzadores polítiques econòmiques, en realitat antieconòmiques pel conjunt, som una nació sociopolíticament i tot i l’expoli, econòmicament, avançada i que la veuen com un perill un contrapoder. Tota relació es una relació de poder. Es aquesta la trista realitat.