Preguntes oportunes

Publicat (Antoni Bassas, ARA) És possible una majoria independentista més gran a Catalunya?

Com ha evolucionat l’independentisme?

Dictadura franquista, transició. Esperança. Es va patir molt en valors irrenunciables. Dretes i esquerres catalanes es van unir per a una autèntica democràcia orientada em vistes al futur. Poc independentisme explícit. Suport a nova Constitució “porta de sortida”. Republicans van acceptar monarquia. La LOAPA va començar a apagar aquella esperança. Estatuts, pressupostos, acords puntuals: Incompliments de l’estat espanyol i els seus governs. Segon estatut, retallat pel Tribunal Constitucional influït per PP és, segons molts juristes, un “cop d’estat”. L’independentisme creix espectacularment. Eleccions: Una majoria absoluta parlamentària i gairebé el 50% dels vots. El dependentisme és molt menor. Què justifica que hi hagi encara votants a Catalunya que vulguin seguir depenent d’un estat que clarament els perjudica? Els qui es van independitzar als Estats Units d’Amèrica, per exemple, no van renunciar a la seva identitat d’origen però van optar per viure en llibertat, en república moderna i pròspera, amb qualitat de vida d’acord amb el seu treball, sense explotació de la metròpoli. Ara, el debat és “identitat espanyola-identitat catalana”. És digne renunciar a valors importantíssims per defensar una identitat espanyola que pot mantenir-se?

Quins valors comparteixen “majoria clara” d’habitants de Catalunya?

Volen optimitzar la qualitat de vida, benestar de les seves famílies pel que generen amb el seu treball? Segur! Gaudeixen d’ella com mereixen? No. Cada habitant de Catalunya aporta molt més del que rep. Catalunya està espoliada en milers de milions d’euros anuals. Repercuteix molt negativament en sanitat, educació, desenvolupament, infraestructures. Tots els habitants de Catalunya podrien viure molt millor si fossin independents. Ho confirmen dades macroeconòmiques i economistes internacionals. Volen el millor per al futur de les seves famílies? Sí. És digne renunciar a aquest benestar que mereixen per defensar una identitat espanyola que poden mantenir perfectament…

Es declaren demòcrates i volen viure en una democràcia autèntica? Sí. Demostren els fets que ho sigui l’actual democràcia espanyola? No. Separació de poders? No. Respecte a la constitució que es va votar? No. Interpretació i aplicació “partidista” de lleis, constitució, estaments judicials? Sí. Baixa l’estat espanyol en rànquings internacionals de democràcia? Sí. S’allunya l’estat espanyol a les democràcies referents? Sí. Vol la majoria viure en autèntica democràcia? Sí. És digne renunciar a ella per defensar una identitat espanyola que poden mantenir

Hi ha molts que prefereixen una república moderna a una monarquia qüestionada? Sembla que sí. Creuen en la república com la millor forma d’estat democràtic sense successors que no garanteixen en absolut ser els més competents per a una prefectura d’estat? Sí. És digne renunciar al model més democràtic per defensar una identitat espanyola que poden mantenir i conservar?

Hi ha molts que desitgen una justícia social avançada? Sí! Pot materialitzar-la Catalunya quan se l’asfixia econòmicament, els governs impugnen lleis clarament socials i el Constitucional espanyol impedeix la seva aplicació? No. Són conscients de quant perjudica a milers de famílies catalanes dependre de l’estat espanyol? És digne renunciar a una justícia social moderna per defensar una identitat que poden mantenir perfectament?

És possible una majoria independentista més gran a Catalunya? No o difícil, si s’entra en conflicte d’identitats. Sí, si es comparteixen valors irrenunciables com a benestar i qualitat de vida, democràcia, justícia social. Des de la dignitat, és coherent renunciar a ells per defensar una identitat espanyola que poden seguir mantenint?