Ja fa dues setmanes que es va iniciar el judici que tots coneixem, el que no coneixíem és el ridícul que estan duent a terme l’advocacia de l’estat i, especialment, la seva fiscalia. Bé sigui per la més que discutible instrucció del jutge Llarena o bé, perquè tracten per tots els mitjans provar, amb un embut, la inexistent violència per justificar la pena de rebel·lió.
El primer que va fer la fiscalia va ser negar el dret de Catalunya a l’autodeterminació dient que la sobirania recau en el poble espanyol en la seva totalitat. Jo voldria recordar-li a aquest fiscal que torni a llegir la sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia que va resoldre el tema de Kosovo, país que Espanya encara no ha reconegut.
Un altre error de la fiscalia, va ser la seva critica als tribunals estrangers que no van atendre les sol·licituds (euroordres) reclamant l’entrega dels polítics catalans exiliats. Aquí el fiscal es va referir al tribunal alemany de Schleswig-Holstein, quasi com un traïdor, per no veure el delicte de rebel·lió i, per tant, no accedir a la seva entrega per aquest motiu.
Un altre error, a parer meu, va ser la categòrica afirmació de què la Generalitat i el govern contaven, per dur a terme els seus plans, amb el cos de mossos d’esquadra i les muralles humanes que es llençaven contra les forces i cossos de seguretat de l’estat que, l’únic que pretenien era impedir el referèndum seguint ordres judicials.
Tots els acusats que fins ara han declarat, a excepció de Santi Vila, crec que han donat una lliçó de seguretat, fermesa i convenciment de saber que deien i com ho deien, la qual cosa no sols ha deixat el tribunal amb el pas canviat sinó que tota la premsa, inclosa l’espanyola i la internacional està descobrint la realitat dels fets i no el que fins ara s’havia publicat de forma esbiaixada.
Acaben de veure un resum de la declaració de Jordi Sànchez, la més llarga de totes i en el que els fiscals han intentat, en més de quatre hores, fer-lo responsable d’actes violents el 20 de setembre davant la conselleria d’Hisenda a la Rambla de Catalunya. És possible que els fiscals ignoren que, gràcies a ell i Jordi Cuixart, va succeir tot el contrari?
Els convido a continuació a visionar un resum de la declaració de Jordi Turull. Crec que val la pena veure’l i escoltar-lo detingudament. Són molts més els detalls de les declaracions de tots els encausats però estic segur que ja són de domini públic, m’he limitat a recollir els que m’han semblat més significatius.
Que pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que la justícia espanyola actuarà de forma neutral, sense traves ni pressions (incloses les indirectament expressades per la corona) o pel contrari, com deia Carlos Lesmes, la unitat de la pàtria està per sobre de tot?
