19.3 C
Barcelona
Dimarts 22 setembre, 2020

Segons Harvard, qui i com incideixen en el conflicte Catalunya-Espanya? (lll)

Relacionats

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

Segueixo sense confiar en Miquel Iceta

El passat mes de desembre vaig publicar, en aquest mateix mitjà, un article que duia per títol "Quina confiança ens mereix Miquel Iceta?". Els arguments...

Davant les noves eleccions, què opina el lector amb dignitat?

Noves eleccions catalanes. “L’opinió pública" depèn de la "publicada". El resultat "determinarà" poderosament la "vida" de "tots" els habitants. Fem algunes "preguntes oportunes" a...

És imparcial la Junta Electoral Central?

A la vista del que ha succeït, la meva resposta és no. Quin poder s'ha atorgat a si mateixa la JEC per passar per...

Ortega y Gasset: Españoles y catalanes sólo pueden conllevarse”. Azaña: “Si establecemos bien los límites de nuestro afán […] es posible que no estemos tan distantes como parece”.

Principis del segle XX. Ja hi havia problema Catalunya-Espanya. Es debatia un estatut. Principis del XXI, fa anys que Catalunya està sense estatut i, segons els experts, és anticonstitucional. Com a consultor proposo analitzar sota el model Harvard en resolució de conflictes. Premisses prèvies: Predisposició a l’acord i mútua capacitat de resposta. Es donen? Que el lector dictamini. Què més proposa el model Harvard? Separar a les persones del problema!

Què demostren la majoria de persones a Catalunya?

Van confiar  en la Constitució del 78, en els estatuts. Van confirmar el segon tot i el “raspallat” del parlament espanyol. Després de la  “inconstitucional”, segons molts juristes i catedràtics, la sentencia del TC, gran reacció social. Macromanifestacions pacífiques que van sorprendre al món. Tots els estaments independentistes: Parlament, capdavanters, polítics, mitjans, ANC i Òmnium demostren respecte. Predomina clarament la “defensa” de valors inqüestionables: Democràcia real, llibertat, justícia social, identitat, dret al benestar propi. No hi ha amenaces, desqualificacions, insults, a líders, partits, mitjans o persones dependentistes. Mínimes excepcions. Aquí estan hemeroteques, enregistraments. Hi ha comprensió a la resistència espanyola perquè és molt el que perdrà amb la independència de Catalunya. Es proposa solució democràtica com el referèndum al Regne Unit o Canadà. Es van demanar actuacions puntuals. Resposta: No a tot. Hi ha hispanofòbia? No. En el conflicte, les persones a Catalunya han demostrat pacifisme, respecte.  Demanen solucions democràtiques.

ozGElS13TBd5bW4LtJPeh

Què demostren la majoria de persones a Espanya?

Evident “catalanofòbia”. O silencis. Milions de signatures es converteixen en “contra els catalans”. Des de llavors, hemeroteques, programes de televisió i ràdio, fòrums en premsa, Facebook, Twitter… Tots recullen comentaris amb clara tendenciositat, agressivitat. El 155: Massiu i no denunciat “a por ellos”. Declaracions de polítics, estatals autonòmics, influeixen en l’opinió pública espanyola i potenciant l’anticatalanisme. Predominen actituds, emocions, sentiments, prejudicis, fòbies, propostes de boicot, insults, desqualificacions. Poques comprensions, suports. S’elaboren falsos relats que fereixen l’ètica, la dignitat, anul·len la veritat. Tot està publicat. S’instal·len en el dependentisme conceptes com “supremacisme”, insolidaritat, egoisme, colpisme. Juristes i experts espanyols no ho consideren així però la seva opinió no arriba a la societat espanyola o a la catalana qualificada constitucionalista. Fins i tot Bloomberg diu que Espanya exagera amb els presos polítics. Els testimoniatges són públics. Predomina un missatge respectuós, integrador, positiu, cap a aquest 75-80% que vol un referèndum o aquest 48% que vol independitzar-se? L’actitud majoritària en la part espanyola predisposa a l’acord, “separa” a les persones del problema o ho agreuja?

Ejemplar-Constitucion-firmado-Juan-Carlos_EDIIMA20171204_0843_23

Què proposa el model Harvard?

Aconsella: Empatia, autocontrol emocional, tracte positiu, respecte, comunicació permanentment orientada al millor clima que predisposi a la solució. Res que perjudiqui. Un observador imparcial com diagnosticaria a “les persones” en el conflicte? Quin missatge, actitud, per part catalana? Què per part espanyola? Qui agredeix? Qui només es defensa? Qui ha creat el “foc” i ho aviva? Qui ho intenta apagar pacíficament? Segons Harvard? Qui separa a les “persones” del “problema” i qui les suma al mateix? Què demostra una anàlisi objectiva, imparcial?

Premisses: Predisposició a l’acord i mútua capacitat de resposta. Existeix? Primera pauta: “Separar les persones del problema”. Les “persones”! Qui “són” el problema o ho engrandeixen? Qui  promou la solució pacífica i democràtica?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

El règim del 78, la mentida de la transició

Aquest no és el primer cop que parlo del règim sorgit de la transició, declarat modèlic per part de la classe política...

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

És Pablo Casado el gran líder del PP?

Aquesta pregunta l'haurien de respondre els afiliats al partit en primera instància i després que fos corroborada pels votants quan siguin cridats...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (II)

Dues setmanes després del manifest de suport al rei emèrit, Rodolfo Martin Villa ha rebut el mateix per part de tots els expresidents vius, sense excepció i per...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...