Després de la publicitat que van fer PP i Cs convocant els “bons espanyols” a la manifestació del passat diumenge a Madrid, amb l’excusa de protestar contra Pedro Sánchez a causa del menyspreable intent d’establir negociacions amb el govern de la Generalitat; la convocatòria no ha tingut l’èxit que esperaven, tot i la facilitat i gratuïtat del viatge des de diferents punts de la geografia hispana.
Els diferents cartells contra el president del govern central, exigint-li la convocatòria electoral immediata, no eren sinó una excusa per dissimular, realment, el motiu real dels convocants que era, un cop més, una manifestació contra Catalunya, el seu govern i la seva pretensió per a convocar un referèndum pactat d’autodeterminació. Les negociacions i la figura d’un relator, informador, mitjancer o el nom que se li vulgui donar, havia esverat els partits de la dreta fins a les acusacions i insults de traïdoria, de Pablo Casado a Sánchez. Només cal veure els insults i crítiques a Pedro Sánchez.
La cita va tenir algunes connotacions que no han passat per alt els observadors que busquen la realitat de la pretesa unitat de les forces de dreta, tot i que la manifestació només la van convocar PP i Cs. Albert Rivera va fer equilibris per tal de no aparèixer al costat del líder de Vox. La senyora Arrimadas va dir que havia perdut l’avió. Poc interès devia tenir i ho va dissimular amb aquesta excusa tan banal. Manuel Valls no se sap que va anar fer a Madrid i, evidentment, vigilava a Abascal a fi que no els poguessin fotografiar a la vora d’ell.
Tot i el fracàs de la convocatòria, la premsa de Madrid la va qualificar d’èxit en defensa de la unitat d’Espanya. En acabar, els tres líders de la dreta espanyola van tenir unes paraules en què els atacs contra Catalunya i el procés van ser el comú denominador dels seus discursos. De fet ningú contemplava la legítima aspiració catalana a decidir el seu futur, l’únic motiu, era i és, salvaguardar la sagrada i indissoluble unitat de la pàtria, ni que sigui per la força.
Al moment d’escriure aquestes línies, s’ha acabat la transmissió de la primera jornada del judici a l’1-O a Madrid. No hi ha dubte que la manifestació a la plaça Colon pretenia, entre altres coses, condicionar a la concurrència contra els acusats amb crits reclamant justícia condemnatòria per els dissidents que volen trencar Espanya i, en especial, la proclama: “Puigdemont a la prisión“.
El programa televisiu titulat Late motiv ha fet en clau d’humor però incident, tant o més, que si ho fes en forma seriosa, en la crítica als partits PP i Cs pels seus insults i denegació a qualsevol diàleg per intentar resoldre per la via democràtica el que és un problema polític. És a la televisió on a la gent se la manipula i es menteix tot sovint defensant una posició en la majoria de cadenes amb tertulians que, en teoria, hi haurien de ser respectuosos en aquells que pensen diferent.
Pedro Sánchez s’haurà sentit reconfortat després de la manifestació, però m’ha defraudat en el sentit de voler renunciar a l’única possibilitat que té per resoldre el conflicte, que Rajoy i el PP li van deixar, que és la negociació. Pot amenaçar convocant eleccions anticipades però, tot i les últimes dades del CIS això no li garanteix l’èxit ni que la suma dretana no el superi. No puc dir si ha estat una qüestió d’inseguretat o acovardiment però m’ha decebut
Què pensen vostès, benvolguts lectors? Són els partits de la dreta espanyola tot lo legals i demòcrates que haurien de ser o quaranta anys de franquisme encara els condicionen?
