Dignitat (definició): “Qualitat del que es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, serietat i amb respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que ho humiliïn ni degradin”.
1 de febrer del 2019. Presos polítics de Catalunya són traslladats a Madrid per ser jutjats. Motiu? Haver estat i ser dignes representants democràtics dels qui els van votar en unes eleccions imposades per l’estat espanyol. Són dignes perquè des d’abans i després de la seva imputació i presó, cal repetir-ho, s’han fet valer com a persones, s’han comportat amb responsabilitat democràtica davant dels seus votants. Fins i tot davant dels qui els han intentat humiliar, els han insultat, menyspreat. Han actuat amb serietat democràtica i amb total respecte cap a ells mateixos i cap als altres. No estan disposats al fet que els humiliïn ni degradin. Encara que els condemnin severament. Mereixen el qualificatiu de “dignes” tots els que els han imputat, acusat, ignorat, insultat, agredit?
Són “dignes” els qui, a Espanya i Catalunya, es diuen republicans donant suport a un estat monàrquic que s’ha posat clarament en contra de la societat democràtica de Catalunya i a favor dels qui l’agredeixen políticament, judicialment i policialment?
Són “dignes” els qui, a Espanya i Catalunya, s’autoqualifiquen de demòcrates però donen suport aquells que empresonen a líders democràtics i precisament per actuar com a tals? Fent costat als qui impedeixen el més elemental de la democràcia, votar?
Són “dignes” els qui, a Espanya i Catalunya, no formen part dels qui van donar suport al 155 però callen escandalosament davant de les imputacions, clarament antidemocràtiques, com afirmen tants juristes i catedràtics espanyols i la justícia internacional?
Són “dignes” aquests estaments que formen part de l’estructura de l’estat però callen sospitosament davant aquest escandalós judici que es a punt d’iniciar-se?
Són “dignes” aquests grans sindicats espanyols i, les seves sucursals a Catalunya, que han abandonat als seus afiliats, votants, molt perjudicats per l’asfíxia de tot tipus de l’estat espanyol, i tàcitament es posen de part d’aquest?
Són “dignes” els mitjans de comunicació, espanyols i catalans, que menteixen, manipulen i ho saben; que donen veu permanent als qui inventen relats, menyspreen, insulten als qui, per dignitat, volen viure en democràcia, llibertat, justícia real?
Són “dignes” els espanyols que van cridar “a por ellos” i els qui van callar davant aquest crit però tàcitament s’unien a ell mentre molts dels seus familiars i paisans pateixen, com els catalans independentistes, els molts perjudicis de la dependència d’Espanya?
La vista està a punt de començar. No serà un judici a 9 líders. Hi ha centenars d’imputats encara. Serà un judici a valors irrenunciables com ara la democràcia autèntica, la llibertat, el benestar que tots els catalans mereixen pel seu treball, la justícia social avançada, la identitat, dignitat!
Si totes aquestes persones que han conegut el trasllat dels presos polítics, que sabran del judici, es posen davant el mirall de la veritable dignitat, què pensen? Què senten? De debò es consideren dignes?
