11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Ja no tinc dubtes, desconfio de la justícia espanyola

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Els dubtes, més o menys, ja els havia manifestat en anteriors articles però esperava algun gest que em permetés tenir l’esperança que els encausats de l’1-O podien tenir un judici just i imparcial. Però ara, malauradament, l’esperat gest no s’ha produït i els dubtes s’han convertit en certeses; el Tribunal Suprem, a hores d’ara, demostra no ser imparcial.

Per començar el tribunal no permetrà que es qüestioni la instrucció del jutge Llarena ni les vulneracions dels drets comesos. En la interlocutòria indica quins seran els testimonis i les proves que ha acceptat per al judici. En aquest sentit es donen per bons els informes de la guàrdia civil que donaren motius per a determinar la presó provisional.

EL-TRIBUNAL-DEL-CASO-PROCÉS

En canvi, en una prova “irrefutable d’imparcialitat”, tant a la fiscalia, l’advocacia de l’estat i Vox, el tribunal ha acceptat la pràctica totalitat dels testimonis i proves que han presentat. En canvi, de les defenses han desestimat mig centenar de testimonis, alguns dels quals fonamentals, i moltes proves pericials i documentals que ajudarien a ensorrar un relat dels fets del setembre i l’octubre del 2017.

Perquè el lector es faci una idea de com funciona la justícia a Espanya, els convido a veure el següent vídeo on s’observa una fase del judici a Valtònyc que va acabar en una forta condemna i el seu exili a l’estranger. Fent la comparació, jo personalment, no confio en una absolució ni una condemna, diguem-ne suau, per als polítics catalans.

El que d’entrada sobta és l’admissió, com a testimonis, de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria, president i sotspresidentadel govern quan varen passar els fets que ara es jutjaran. No admeten, en canvi, que Carles Puigdemont, Marta Rovira ni Rafel Ribó siguin testimonis en el judici. Les explicacions que donen per aquesta negativa fan quasi bé riure.

Passen per alt dues coses: Que Carles Puigdemont va comparèixer davant la justícia belga i l’alemanya i que no en van concedir l’extradició per rebel·lió. Cal recordar, així mateix, que va ser el propi jutge Llarena qui es va negar a acceptar l’extradició i sotmès a judici per només el delicte de malversació, quan ho hauria pogut fer.

Una de les proves judicials pretenia demostrar, rotundament, la inexistència de violència en els fets del 20 de setembre davant la conselleria d’hisenda. Tant Jordi Cuixart com Jordi Sánchez van actuar col·laborant amb les forces d’ordre i van dissoldre la manifestació de forma pacífica. No observo que es parli d’un cotxe de la benemèrita obert i ple d’armes en el seu interior.

Un altra prova que pretenia demostrar que l’única violència va ser utilitzada pes les forces i cossos de seguretat de l’estat, mitjançant un estudi realitzat per un expert d’Scotland Yard ha estat també rebutjada pel tribunal.

El tribunal també ha desestimat la presència d’experts i comissionats de l’ONU en drets humans així com premis Nobel de la Pau, l’escriptor Paul Preston i ni tan sols Kartik Raj, autor de l’informe de Human Rights Wath sobre la violència de la policia espanyola l’1-O. El tribunal ha dit que les seves valoracions són del tot prescindibles.

Cal recordar la negativa del tribunal a la presència d’observadors internacionals en el judici, no fan cap mena de falta, diuen, ja que podran seguir el judici per televisió. També resulta ridícul encetar una campanya per exportar al món que Espanya és una democràcia, cap país, que ho és realment, ha necessitat fer-ho públic. Hi ha una dita castellana que diu: “Dime de que presumes i te diré de lo que careces”.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Estan d’acord amb mi o encara confien en un judici just i imparcial?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Tristament d’acord.

    Per tant, per a que fer el paripe amb les engrunes dels pressupostos autonòmics i autonomistes?
    República ja, aquí i a Ñ, que prou falta ens da a tots…
    Salut i republica!!

  2. Tristament d’acord.

    Per tant, per a que fer el paripe amb les engrunes dels pressupostos autonòmics i autonomistes?
    República ja, aquí i a Ñ, que prou falta ens da a tots…
    Salut i republica!!

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...