Segueixo tenint dubtes amb la justícia espanyola

El tema dels dubtes, en referència al judici de l’1-O, ja els he expressat en anteriors articles i els segueixo tenint. No puc entendre que per permetre un debat al Parlament la presidenta, Carme Forcadell, se l’acusi de rebel·lió i sedició i per a qui es demana fins a un total de disset anys de presó per part de la fiscalia.

Per als Jordis, presidents aleshores de l’ANC i Òmnium, se’ls demana també, disset anys pels mateixos delictes. Tothom sap quina va ser la seva actuació, el 20 de setembre, davant la conselleria d’hisenda a Rambla Catalunya. Van col·laborar amb la policia i els mossos i van dissoldre pacíficament la manifestació.

A la resta d’encausats, que formaven part del govern, als delictes ja esmentats s’afegeix la malversació de fons públics. No hi ha proves que ho demostrin i tant Rajoy com Montoro van declarar en seu parlamentària que no s’havia utilitzat diners públics. Informes de la Guàrdia Civil, sense prova documental, manifesten el contrari.

Segons els advocats de les defenses s’han observat tergiversacions i mentides en informes de la guàrdia civil, Pérez de los Cobos i Daniel Baena han redactat una sèrie d’informes en què es basen els jutges per decretar mesures cautelars i ingressos a la presó. El referent a l’escorcoll de la conselleria d’hisenda és rotundament falç.

Els presos ja són a Madrid, els homes a Extremera i les dones a Soto del Real. Jo pregunto: Si fins al 12 de febrer no s’inicia el judici, a què ve tanta presa? Dos caps de setmana en què les famílies no els podran veure’ls a menys que facin 1.400 quilòmetres entre anada i tornada i la despesa que els representa. Tot un detall, un altre, aquest d’humanitat.

Els presoners han donat mostra d’una gran fermesa i dignitat que tot el poble de Catalunya els hi haurem d’agrair, no sols saben que són innocents sinó que presentaran batalla contra l’estat al temps que es defensaran dels càrrecs que se’ls imputen.

Segueixo sense entendre les dificultats que posen als observadors internacionals per ser presents al judici. De què tenen por? No manifestaven que seria obert, ja que no hi ha res per amagar? Que la fiscal general de l’estat digui que el podran veure per televisió és aquesta tota la facilitat que els donaran? Tot això fa cada cop més pudor.

Ara vegin un reportatge de la televisió del País Basc on es parla de Borrell i la seva campanya.

Torno a insistir en el màrqueting que, mitjançant Espanya Global (l’antiga marca España), el ministre Borrell ha engegat per netejar la mala imatge d’Espanya però, sobretot, intentar contrarestar les notícies i comentaris de l’independentisme, ja que Carles Puigdemont és ben rebut allà on va i des de Bèlgica en particular i Europa en general (Alemanya sobretot) ja saben de quin peu calça Espanya i quina credibilitat té la seva justícia.

Què pensen vostès, benvolguts lectors? Tenen els mateixos dubtes raonables com jo o confien en el fet que serà un judici just i imparcial?