Ja falten molt pocs dies per l’inici del procés que es durà a terme a Madrid, concretament al Tribunal Suprem de la capital del regne, contra els acusats per rebel·lió, sedició, malbaratar fons públics i desobediència. Diverses associacions d’advocats, catedràtics i juristes, no tan sols d’Espanya sinó també de l’estranger, han manifestat el seu desacord en la forma i en els delictes de què se’ls acusa.
La premsa estrangera, molts polítics europeus, alguns parlaments del vell continent i amnistia Internacional, han expressat el seu suport als encausats catalans i, especialment, als Jordis i a l’expresidenta del Parlament. Els primers, representants d’associacions, se’ls inculpa igual que si haguessin format part del govern i a Carme Forcadell per haver permès un diàleg en el Parlament. És normal acusar-los de la forma que ho fan?
Després d’observar l’actuació del jutge Llarena sol·licitant i anul·lant, per dos cops, les ordres d’extradició, la negativa de la justícia europea (quatre països) a extradir-los i els motius en què es basaven les seves negatives, tot fa pensar que alguna cosa no acaba de quadrar.
Llegeixo, avui mateix, un article on s’explicà que la filla del jutge Marchena, que presidirà el judici, ha rebut un tracte de favor per part del CGPJ (Diari Ara, 30/01/2019). El mateix jutge va haver de renunciar a presidir l’òrgan màxim de la judicatura espanyola i el Suprem gràcies al senador Ignacio Cosidó del PP que es vantava de poder controlar el tribunal que jutjarà el procés per la porta del darrere.
Que vàries entitats (nacionals i estrangeres) vulguin actuar d’observadors en el judici, ja dóna motius per dubtar de la imparcialitat del mateix. Més encara, tenint en compte els termes que ha utilitzat Llarena en preparar l’acusació i les fal·làcies que d’ella se’n deriven. A sobre, la fiscal general de l’estat rebat els observadors dient-los que serà un judici obert i transparent, ja que serà televisat en directe.
Convocar un referèndum no és delicte i, perquè sigui considerat com a tal la rebel·lió, hi ha d’haver existit violència i, l’única que va existir va ser l’exercida per part dels cossos i forces de seguretat de l’estat. Rajoy i Montoro varen declarar que per fer el referèndum no s’havien utilitzat diners públics. Aleshores, què és el que es jutjarà?
Un altre motiu per desconfiar és la campanya que s’està duent a terme per millorar la imatge de la judicatura espanyola a l’estranger, malmesa i desacreditada com està. Crec que no han escollit bé el moment, més aviat sembla voler reivindicar-se a tota velocitat. El que ha fet i fa les coses ben fetes no necessita aquest tipus de publicitat.
El ridícul de Pedro Sánchez a Estrasburg justificant la situació i, les declaracions de Josep Borrell, no fan altra cosa que un intent desesperat per netejar la mala imatge que té Espanya en l’actualitat.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Serà un judici just i imparcial o una revenja de l’estat contra Catalunya?
Completament d’acord, no tinc gens de confiança, estem veient moltes irregularitats, ja desde el 30 d’octubre de 17.