11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Perquè molts catalans volem la independència (II)

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

En el meu anterior article “Perquè molts catalans volem la independència“, feia referència a l’11 de setembre de 1714 com la data en què Catalunya va perdre, definitivament, la seva llibertat i quedà sotmesa al rei Felipe V de Castella, passant a ser una província més sense cap privilegi, ans al contrari, una colònia castellana al meu mode de veure.

Han estat tres segles de dominació castellana (ells en diuen espanyola), i on per tots els mitjans han tractat fer desaparèixer la història, la llengua, la cultura i els usos i costums de les tradicions catalanes, cosa que no han aconseguit. Són comptades les ocasions en què ha existit un cert apropament o predisposició a reconèixer el fet diferencial català.

Catalunya ha estat sempre oberta a negociar fórmules d’enteniment per ser reconeguda dins l’estat espanyol. La Mancomunitat de Prat de la Riba i l’Estatut de Núria en són dos exemples. Malauradament, en els dos casos, les dictadures espanyoles van malbaratar aquells petits èxits, Primo de Rivera primer i Franco després, en van ser els autors.

Mort el dictador vàrem passar a una monarquia produint-se, simultàniament, les negociacions que donaren lloc a la transició (qualificada aleshores de modèlica) i redactat d’una nova constitució. En ella es reconeixia l’existència de nacionalitats i regions i que en gaudirien d’un cert grau d’autonomia. En el cas de Catalunya fou l’estatut de Sau.

Ben aviat i, arran del 23-F, les coses es van començar a tòrcer, els governs centrals van iniciar una marxa enrere amb normes i lleis que contravenien els traspassos a les CCAA, iniciant polèmiques entre les diferents administracions. Tampoc complien els estatuts, que són lleis orgàniques. En el cas de Catalunya queden encara pendents alguns traspassos d’aquell primer estatut.

Un dels motius principals pels quals molt catalans volem la independència ha estat, sens dubte, l’incompliment sistemàtic dels pressupostos en infraestructures per al Principat. En el vídeo que veuran a continuació observaran un exemple d’aquests incompliments i el tracte diferencial que l’estat ha donat a alguna altra autonomia.

En un altre ordre de coses cal destacar l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (ben aviat farà 30 anys), i el que va suposar per l’economia espanyola les ajudes rebudes durant anys per al seu desenvolupament. Així i tot no s’ha aconseguit amb èxit, són molts els territoris que segueixen igual que abans i que subsisteixen pràcticament gràcies al denominat fons de solidaritat interterritorial què, a còpia de transferir-los recursos en comptes de crear empreses i activitats econòmiques, es mantenen a base de subvencions.

No voldria acabar sense citar altres aspectes que ajuden, i molt, el desig de molts catalans per voler la independència i que són l’odi, la catalanofòbia les mentides i els insults que rebem de la resta de l’estat, temes que deixo per altres articles.

Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Calen més motius per voler la independència?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...