Els motius són molts i llargs d’explicar. D’inici caldria recordar com ens van prendre tots dels drets i les lleis catalanes els guanyadors de la guerra de successió. Guerra que va tenir una gran importància, en l’àmbit europeu, després de la mort de Carlos II de Castella i d’un més que sospitós testament en favor de qui va ser després Felipe V.
El vídeo que veuran a continuació és de l’any 2010 la qual cosa no impedeix en absolut la seva vigència en denunciar els fets que es produirien després de la capitulació de Barcelona l’onze de setembre de 1714.
El Decret de Nova Planta va esborrar, així tal com sona, l’administració catalana, l’ús de la llengua, la moneda pròpia i tot un seguit de lleis i normatives existents ja que, els vencedors van imposar les seves a la força. Tampoc van respectar l’acord signat de capitulació i van exercir una repressió que, tres segles després, encara es la seva forma d’actuar.
L’actual situació es va iniciar arran de la polèmica sentència del Constitucional respecte a l’estatut ignorant la seva legalitat, ja que, havia estat aprovat pel parlament català i les corts generals de l’estat, a més d’haver-se sotmès i aprovat en referèndum per part de la majoria de poble català. Situació que molts juristes han qualificat de cop d’estat.
Catalunya ha estat el gran motor de l’economia espanyola, però l’administració de l’estat l’ha perjudicat sempre; la prova és que Catalunya, des que es va establir la democràcia, ha passat del primer al quart lloc econòmicament parlant. El que aporta a l’estat no ha tingut la compensació justa que es mereix per part de l’administració central, tan si governava el PSOE o el Partit Popular.
En aquests moments la situació que es viu ve determinada pels fets ocorreguts a la tardor del 2017, referèndum inclòs, i la resposta repressiva per part de l’estat, amb Felipe VI al capdavant, el conegut “a por ellos” i el judici que es durà a terme d’aquí a molt poques setmanes. Davant les manipulacions, mentides i tergiversacions dels fets, som molts els que no confiem que sigui un judici just i imparcial.
A la vista del que diuen diversos col·lectius de drets humans, Amnistia Internacional i un bon grapat d’associacions de juristes, és difícil creure que el judici serà com cal. El fet que quatre països de la UE no reconeguessin els delictes pels quals el jutge Llarena reclamava l’extradició de polítics catalans a l’exili i que Amnistia Internacional sol·liciti del Suprem la seva assistència a la vista, reforcen i molt aquesta sospita.
Cal recordar que fer un referèndum no és delicte segons el codi penal estanyol, aleshores, quin sentit té jutjar unes persones que l’únic que han fet ha estat complir allò que s’havien compromès en campanya electoral?
Ha demanat l’estat, començant pel rei, disculpes per les càrregues policials de l’1-O? Per més dels mil ferits incloent-hi qui va perdre un ull? Són justificats els 87 milions d’euros per apallissar gent innocent i pacifica?
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Tenim els catalans motius suficients per voler la independència? Creuen que aquest judici serà just o serà un càstig i revenja pel nostre atreviment per, segons ells, voler trencar la unitat d’Espanya?
Serà una revenja, una demostració.del gran odi que.ens tenen, de la poca.cultura democratica de España. Desitjo que vinguin molts observadors que.no perdin detall.
TRESCENTS ANS DERA DESTRUCCIO DER ESTAT CATALA, DE PERSECUCIO DERA CULTURA E TOT LO QUE SIGUI DE ERA MEMORIA E DER SEUS ORIGENS, PROVOCAN LES ANSIES DE LLIBERTAT E TRANCAR CADENES.
Espanya mai ha estat un país unit. I aquest sempre ha estat el seu gran error.
Els española no són democrates, sempre han estat dictatorials
i aquest judici no será gens neutral.
Els española no són democrates, sempre han estat dictatorials
i aquest judici no será gens neutral.