Publicat: “Sánchez impulsa sus presupuestos con una oferta ‘muy seductora’ a Catalunya”. “Montero confirma que la inversión del Estado cumplirá por vez primera el Estatuto”.
Recordem una mica d’història recent?
Segon estatut, “constitucionalment” elaborat. Aprovat pel parlament català. “Raspallat”, (Guerra dixit), en l’espanyol. Ja retallat, es va aprovar en referèndum. Durant una sèrie d’anys, l’estat invertiria el 18% del pressupost en infraestructures a Catalunya. S’admetia el crònic dèficit i la seva necessitat. Exemple (Rodalies): Xarxa antiquada i el major índex d’incidències de l’estat segons el president de Renfe. Inversions promeses i no realitzades.
Autopistes de peatge. Anys sense connexió del port amb eix mediterrani… Catalunya: Més del 19% del PIB estatal. El PP mai ho va complir el que és llei! Ha exigit l’estricte compliment de les lleis però ell no les compleix. Asfixia a la principal economia! Algú recorda que PP, C’s, PSC, Comuns hagin protestat permanentment per això? Ho han fet la patronal Foment o els grans sindicats? No! No és pas un silenci còmplice? Aquest incompliment, quant danya, perjudica, a “tota” l’economia catalana, a “tots” els habitants de Catalunya siguin o no independentistes? Davant aquesta evidència, Quina posició ha de prendre un contribuent a Catalunya que tingui un mínim de dignitat?
És digna l’oferta que qualifiquen de seductora?
El PSOE reconeix: L’Estat complirà “per primera vegada” l’estipulat en inversions! Fa anys que havia d’haver-se aportat i mantingut. Ara diu, “s’invertirà”. Què demostra l’experiència de partides pressupostades en exercicis anteriors? Mai es van complir! Ni PSOE ni PP. Què assegura que ara compliran? A canvi? Donar-los suport, una altra vegada! Els seus pressupostos! Fan una oferta “seductora”. Imaginem. Tenim un morós crònic amb enormes deutes contrets i que ens ha perjudicat molt. Aportem tot el que ens obliguen però no percebem el convingut. El perpetu deutor diu: “Et pagaré una part del que et dec però només si em dones suport en els meus pressupostos”. Res més! Seducció o xantatge?
Com qualificaria això qualsevol empresa catalana, qualsevol particular, en la seva activitat quotidiana? Mentre, aquest endèmic morós i deutor, espoliador, l’Estat espanyol és artífex de l’asfíxia econòmica de Catalunya, de la retallada de l’estatut, del 155 i l’amenaça d’un altre. Aquest deutor recolza la presó de polítics democràticament triats. Però diu que “no pot fer-hi res”, ni un gest. Exigeix suport als seus pressupostos amb diners. Només diners. Un últim detall: és lògic demanar diàleg a Catalunya (Pedro Sánchez) i exigir suport als pressupostos sense haver-los negociat conjuntament?
Coneguts els pressupostos s’observa el següent: El PIB català representa del 19,02% de l’estat. La partida prevista per Catalunya és del 16,8%. A més de dubtar, raonablement, de que compleixin el que ara diuen, és tracta d’un altre incompliment de l’Estatut. Com es qualifica algú si es ven per diners? En què valora el PSOE la dignitat de Catalunya?
En quant valora Catalunya la seva pròpia dignitat? Des de la dignitat, és “molt seductor” per a un català amb un mínim d’ella, creure en la promesa d’un morós permanent i que, a més, nega la democràcia i la llibertat?
