Coneixen Franco les noves generacions?

La pregunta aniria adreçada a totes aquelles persones de menys de 45/50 anys, tenint en compte que el dictador va morir ja fa 43 i l’edat que ells tenien aleshores. Quan aquestes persones varen iniciar estudis, diguem-ne en època ja democràtica, la “formación del espiritu nacional” ja no formava part dels plans d’estudi ni tampoc existia el NO-DO.

Els pares i avis havien passat una guerra, una postguerra, la “cartilla de racionamiento” i l’època de l’estraperlo. Tot això significava passar-les magres, manca de llibertats i el règim de terror imposat per la dictadura, en especial, en les zones republicanes que van ser les últimes a caure en poder de Franco.

Aquesta por, per exemple, va fer que molta gent no en parlés amb els seus fills. El meu pare, de la quinta del “biberó”, va ser reclutat amb 17 anys, després d’un període curt de poca instrucció, va ser destinat al front de l’Ebre, després d’una batalla perduda el van fer presoner i enviat a un camp de concentració de Burgos.

Prop d’un any després, amb la guerra ja acabada, el van deixar anar a casa (Calaf) però al cap d’un més va ser cridat per fer el servei militar que va durar 4 anys. Entre preparació, guerra, presoner i la mili va quedar llicenciat amb 24 anys. No va ser la joventut com la que hem gaudit gent de la meva edat i molt menys del jovent actual. El meu pare va estar de sort, ja que de Calaf varen marxar 15 joves i 7 d’ells no van tornar.

Aconsello, per qui no el conegui, l’article “Demanen la beatificació de Franco“, publicat en aquest mitjà en data 26/11/2018.

Tot el que feia Franco era bo. Els mitjans mai van fer-li una crítica i feia la impressió que era meravellós en tots els sentits. De fet, fins i tot, es va dir que gràcies a ell Espanya no va participar en la segona guerra mundial, fet desmentit posteriorment. En el proper vídeo que s’incorpora es desmenteixen molts dels mèrits que se li van atorgar.

En el que fa referència a la seva vida, carrera militar i com a cap d’estat, podran observar quin era el tarannà del famós “Caudillo de España por la gracia de Dios” en el vídeo que ve a continuació. En ell participen catedràtics i historiadors que fan un retrat molt dur de la seva història i que lliga amb altres texts publicats i les opinions expressades pel meu pare i avi que van viure i patir aquelles èpoques.

https://www.youtube.com/watch?v=C3xVzbJ34aw

No entenc que el jovent actual vagi a manifestacions en favor seu ni tampoc l’enrenou que s’està produint amb el seu possible trasllat fora del Valle de los Caídos edificat a la seva memòria i exaltació i lloc de pelegrinatge dels seus seguidors. La Transició no va acabar amb el franquisme i els fills i néts d’aquella època mantenen l’status quo del que ja en gaudien abans.

Em nego a pensar que Albert Ribera (C’s), Pablo Casado (PP) i Santiago Abascal (VOX), desconeguin la verdadera història de Franco, més tenint l’edat que tenen i no haver viscut aquells temps. Tampoc entenc l’existència de la seva fundació (única d’un dictador en democràcia en tota Europa). Tant la fundació, com ara el secretari de VOX i Inés Arrimadas, han declarat que Franco no va fer matar a ningú. Que ho preguntin a la família de Lluís Companys, per citar el cas més conegut a Catalunya.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen, de debò, que la història de Franco és prou coneguda per les noves generacions i, en cas de ser-ho, com s’explica aquest fervor a la figura del dictador?