Un cop més en arribar el Nadal, el cap de l’Estat espanyol s’adreça, mitjançant la televisió, a tots aquells que el vulguin escoltar, per felicitar-los les festes i, de passada, fer el seu discurs on ens explica el que a ell li sembla com va el país. Igual que abans ho feia el seu pare, Felip es presenta com el garant de l’ordre, la llei i la democràcia.
Ens ha advertit seriosament que la convivència a Espanya és “fràgil” i està en perill; critica la divisió actual existent; recupera els “tics” referents al Procés i defensa la Constitució per sobre de tot. Ignoro si el discurs es seu, del govern o si ha estat redactat i consensuat per ambdues parts, sigui com sigui m’ha decebut.
Sembla estar dirigit preferentment als joves fent, davant dels quals, una gran reivindicació de l’esperit de la transició, quan diferents líders van poder arribar a grans acords, amb total independència de les seves idees i posicionaments polítics, aconseguint el consens que ens ha permès tirar endavant durant quaranta anys.
És del tot absurd, a dia d’avui, que Felipe VI intenti vendre-li als joves les excel·lències d’una Transició i una Constitució modèliques quan se sap com i de quina forma es van formalitzar aquells “grans acords”. Tota la població que actualment té menys de 58 anys no va votar la carta magna i, segons enquestes serioses, un 80-85% no la votaria actualment.
Ignora l’actual cap d’estat el soroll de sabres existent en aquell moment? Les pressions que va haver-hi per part del franquisme, de les grans fortunes i de l’empresariat? Tots aquells que van gaudir de la dictadura no estaven disposats a perdre l’status quo que tenien i, per tant, van poder “negociar” favorablement els acords de la transició.
Ignora l’actual cap d’estat la llei d’amnistia que es va promulgar en aquelles dates? Ignora que gràcies a ella han quedat impunes tots els crims de la dictadura i que als responsables no se’ls pot jutjar? Ignora que l’únic president democràtic d’Europa, escollit a les urnes, va ser jutjat i afusellat per aquella dictadura? Es deia Lluís Companys, per si no ho sabia.
Ignora potser que el seu càrrec i el del seu pare, li deuen tots dos a aquell dictador? Ignora que la llei de transitorietat jurídica la van plantejar com una monarquia parlamentària davant la por de donar a triar, a la ciutadania, entre monarquia o república, segons la confessió del president d’aleshores Adolfo Suárez?
Som molts els que recordem el vostre discurs del 3 d’octubre de 2017. Aquell dia vàreu perdre el poc afecte que podríeu tindre a Catalunya. Vàreu renunciar al paper que us atorga la Constitució (àrbitre) prenent part i alimentant la repressió contra el poble català. Sou el meu cap d’estat per imperatiu legal però no gaudiu del meu afecte i consideració.
Com a defensor de la Constitució deveu saber que ella manifesta que la sobirania nacional recau en el poble. Voleu dir-me quan el poble ha pogut expressar la seva voluntat per saber si us volen com a rei o preferirien una república? No és estrany que aquesta probabilitat no s’hagi proposat mai?
