Publicat: Pedro Sánchez segueix rebaixant el to i defensa el diàleg “dins de la legalitat” amb Catalunya. El president incideix que cap dels problemes dels ciutadans es resol des de la “crispació o el conflicte”, i “sí des del diàleg serè, moderat, assenyat” i dins de la llei.
Què demostra el “diàleg” dins de la “legalitat” espanyola? Transició (diàleg i acord): Es va restablir la Generalitat de Catalunya, participació en la Constitució. Primer estatut: Encara hi ha transferències pendents. Diàleg anual per a pressupostos: Mai es van materialitzar. Es va dialogar, i es “va raspallar” un segon estatut. “Sense diàleg”, el TC va suprimir aspectes importants. “Sense diàleg” es va deixar a Catalunya “fora” de la Constitució.
El que en va quedar no ha estat sotmès a referèndum. “Sense diàleg” s’ha aplicat el 155 i s’amenaça amb repetir-ho. “Sense diàleg” es segueix mantenint un asfixiant dèficit i una intervenció econòmica de la Generalitat amb clar perjudici per a “tots” els habitants de Catalunya. En tots els processos, el PSOE ha estat protagonista “contra Catalunya”. Això és serenitat, moderació, sensatesa? I “tot” dins de la llei espanyola”! La catalana està subordinada o s’anul·la. Com en una colònia sota la seva metròpoli. Qui genera conflicte? Què entén el govern espanyol per diàleg serè, moderat, assenyat? A quina llei es refereix? Respecta la dignitat democràtica objectiva, la dignitat dels catalans?
Què prefereixen els catalans? Una dependència creixent i negativa o una independència lliure, democràtica i positiva?
ERA INDEPENDENCIA ES NECESSARIA PER CONSTRUIR UNA SOCIETAT SOCIALMENT MES PROGRESISTA, MES JUSTA , MES IGUALITARIA I EN LA QUE PUGUI CONSTRUIR SON FUTUR LLIUREMENT E SOBRE VIURE COM A POBLE.
S’ha de fer notar que molts dels articles de l’estatut suprimits, estàn vigents en altres estatuts com Andalusia O el País valencià. És a dir va ser un atac directe a Catalunya. Recordeu a Rajoy invitant a signar “contra Catalunya” Necessitem diàleg però sense línees tones, diàleg obert.
No hi ha res a fer. O acceptes les seves regles o t’en vas a un país anglofil