Avui no és moment per analitzar en profunditat el fenomen de Vox, ho farem amb calma més endavant. Avui, davant del que s’ha publicat aquests dies en referència al consell de ministres i, veient les notícies que corren per les xarxes socials, val la pena comentar el fet i les seves possibles conseqüències.
Pensant fer un consell de ministres a Barcelona, la data escollida no és, sense cap dubte, la millor que podrien triar. Per molt que el govern central, la premsa de Madrid i els partits de la dreta diguin el contrari, és un greu error haver-lo programat. Es compleix un any de les últimes eleccions catalanes i cal no oblidar que foren convocades per Rajoy estan en plena vigència el 155 i amb polítics empresonats o a l’exili.
És de lògica que molts catalans se sentin ofesos; el judici de l’1-O està a punt d’iniciar-se i tots sospitem quina serà la sentència, tot i que encara que no està escrita. La gent, segons la Constitució, té dret a manifestar-se i expressar el seu rebuig per aquest acte. Pedro Sánchez vindrà acompanyat de policies, la qual cosa ja denota d’entrada que és conscient que es tracta d’un gran error cosa que no admetrà, entre altres raons, perquè sospito que s’ha fet expressament.
El poble de Catalunya té paciència i ho ha demostrat al llarg del temps, les manifestacions multitudinàries han estat admirades i aplaudides per tot el món. El pròxim 21-D és normal que es manifesti novament i, té motius de sobres pe fer-ho. Fins on arribarà la paciència? Quin és el límit de la mateixa? Òmnium i l’ANC sabem com actuaran, el que no sabem és el que farà la resta.
El que m’ha sobtat més que cap altre ha estat l’Alejo Vidal-Quadras, “demòcrata de tota la vida” que ha fet unes declaracions, fora de lloc, indicant quins objectius seran atacats i que ha qualificat quasi de terroristes les dues entitats- Dóna la impressió que desitgi que es produeixin greus enfrontaments i, si és possible, amb víctimes, cosa que els donaria els motius necessaris ja no per aplicar el 155 sinó per declarar l’estat d’excepció.
Tots sabem, igual que ha passat anteriorment, la facilitat que, amb pocs infiltrats dins una manifestació, es poden produir escenes de pànic que poden acabar, si s’ho proposen de debò, amb víctimes mortals que és el que alguns desitjarien. El senyor Vidal-Quadras era membre del PP i després un dels fundadors de Vox. Ara ja se n’ha sortit però les seves declaracions estan a l’altura de les que faria el mateix Abascal.
Jo recomanaria a Arrimadas, Ribera, Casado, Abascal i altres, que visionessin les imatges del reportatge de Jaume Roures sobre el procés que s’acaba de fer públic, i el que en el seu dia va fer sobre les clavegueres de l’estat. Que ens expliquin, si poden fer-ho, com és que anomenessin Marchena president del Suprem abans que els 20 vocals que l’havien de votar no estaven designats. Després que justifiquin cap sanció al senador del PP que va dir que controlarien el judici del procés per la porta del darrere.
Només aquestes incongruències donen la sospita que el judici no serà just, no és penal sinó polític i la més que probable sentència condemnatòria incrementarà el descrèdit de la justícia espanyola a límits de vergonya davant d’Europa i del món.
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Confien en la justícia espanyola?
La transició no ha passat t per er Cos Judicial ni per er Cos Militar.
La transició va ser una estafa de