Publicat (El confidencial): “El 57% dels catalans no votaria la Constitució”.
Per què avui només votarien la constitució espanyola un 43% dels catalans? El 6 de desembre del 2018, serà un dia festiu, “d’identificació” amb la democràcia real, la llibertat, aquest 40è aniversari? O per contra, serà un dia de frustració, subordinació, submissió a una imposició autoritària? Es pregunta l’Estat espanyol la “causa crítica” d’aquest rebuig? No és un clar fracàs de la seva política en, amb, per a Catalunya? No és un clar fracàs d’una constitució que ja es va iniciar “sota l’amenaça de sabres” i que ha anat degenerant per la seva interpretació partidista i clarament anticatalana, extraestatutària? S’acusa el parlament català de “colpista”. Per què tants juristes i catedràtics de dret constitucional diuen que l’autèntic cop d’estat ho va donar el mateix tribunal constitucional?
https://youtu.be/_yJCODo9vRk
Corregeix l’Estat espanyol aquest creixent 57% de rebot? Davant aquesta dada tan negativa, què hauria de fer un estat democràtic i seriós? Rectificar i fer una proposta amb clars beneficis que superin els que els ofereix la independència i constitució catalana pròpia o mantenir la seva deriva a força de presos polítics, jutges, asfíxia econòmica que obliga a les retallades en sanitat, educació, assistència social; acumulant incompliments estatutaris i pressupostaris, amenaces de 155 i l’exèrcit? Quin balanç ofereix l’aplicació de la constitució espanyola en la qualitat de vida dels catalans, en un marc de veritable democràcia i llibertat, de justícia social avançada, d’identitat? Quan el 57% la rebutja és un clar indicador de fracàs de la constitució espanyola per a la majoria de votants catalans.
Des de la dignitat democràtica, què sentir davant la interpretació i aplicació partidista, negativa i antidemocràtica constitució espanyola a Catalunya? Què és el més coherent? Subordinar-se a una constitució espanyola que castiga clarament o elaborar una pròpia, democràtica, moderna, en una república de tall europeu?