18.1 C
Barcelona
Dissabte 24 octubre, 2020

Un nou estatut per a Catalunya?

Relacionats

Tretze preguntes a la judicatura espanyola

Vol la justícia espanyola solucionar el problema català o empitjorar-lo?Han trobat, per fi, on era la sedició condemnatòria del procés? Si...

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

Per què vol ser independent Catalunya? (V/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució... Per a viure en veritable democràcia. A...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Publicat (Congrés del PSOE a Suresnes, 1974): “La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas”.

Publicat (El País, 2018): “Sánchez propone votar un nuevo Estatuto para resolver la crisi de Catalunya”.

Què han presenciat mentrestant els militants i votants del PSC? Per a què serveix el seu vot per a les seves famílies, per al present i futur dels seus fills’?

1979: Primer estatut, incomplert. Encara hi ha transferències pendents. 1982. Cop d’estat al que segueix la LOAPA. El PSOE, va retallar transferències. Que van afectar i afecten molt negativament a àrees bàsiques en infraestructures que segueixen pendents: Autopistes lliures de peatge, Rodalies, ports (el PP tampoc ha complert mai)…

2006: Nou Estatut, incomplert i retallat. Zapatero: “Donaré suport al text de l’estatut que surti de Catalunya”. El PSC ho aprova. El mateix dia, Montilla ja anuncia esmenes “en contra” del text. El Parlament espanyol ho retalla profundament. Alfonso Guerra, un dels impulsors del “dret d’autodeterminació” a Suresnes, a sobre, va presumir d'”haver raspallat” el que havia votat el propi PSC al Parlament.

zapatero-estatut

2010: El Constitucional retalla el substancial del que quedava després del “raspallat” i votat en referèndum. Zapatero va dir que “compensaria”, via decret, el que el tribunal havia retallar. Però no ho va fer. Segons la pròpia constitució, el nou text havia de ser sotmès a referèndum. No es va fer. Molts Juristes i catedràtics ho varen qualificar de “cop d’estat” a la pròpia constitució

Dèficit fiscal i finançament. Es publiquen balances fiscals que demostren un dèficit anual entre 10.000 i 16.000 milions d’euros anuals. Això segueix castigant “tota” la societat catalana en àrees bàsiques com ara justícia social, educació, sanitat, infraestructures pròpies… Els pressupostos generals per a Catalunya: Cap any es compleixen.

2017: El PSOE va donar suport al 155 de tan negatiu efecte per a la democràcia. Es calcula un perjudici econòmic de més d’1.800 milions d’euros. Últimament, “diàleg”. El PP va deixar pendents més de 8.000 milions segons “la llei” i l’estatut inconstitucionalment retallat. El PSOE ofereix pagar-ne només 1.450 milions i en 4 anys! És el que fan les empreses en processos de suspensió de pagaments o fallida.

2018: Ofereixen un nou estatut. Els pressupostos estan tancats. No poden millorar gens. Els seus barons es neguen a cedir un sol Euro als catalans. Nega finançament i perjudica clarament la qualitat de vida i benestar, els serveis socials de tot tipus; castiga a empreses, treballadors, famílies. Quin militant i votant pot confiar encara en un partit que clarament incompleix els seus compromisos, acords? L’hi ho preguntem?

És digne votar a un partit que ni representa ni defensa als seus militants i votants? És més digne preferir una dependència creixent i negativa i rebutjar els clars beneficis de la independència?

perladignitat4 500px

Més articles

4 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...

Estat d’alarma a Madrid a causa de la Covid-19

Després de dues setmanes discutint, missatges creuats, trucades, d'ordres i contraordres, d'embolic jurídic, ja s'ha produït el que era més lògic. El...