Aquest dimarts al matí vaig esmorzar amb un bon amic i company de feina, jubilat com jo, i em va preguntar que m’havia semblat l’entrevista a Inés Arrimadas, en respondre-li que no la vaig veure em digué: Tu que publiques articles de política havies d’haver-la vist, com si no podràs parlar-ne?
Vaig considerar que tenia raó i més tard la veié per YouTube; he de confessar que la líder de C’s no em cau gaire bé i, seguint la crida de les xarxes socials, vaig optar per ignorar-la. Tampoc volia escoltar a uns presidents autonòmics criticant Catalunya, per la qual cosa vaig escriure l’últim article publicat que, casualment, el dedicava a Ciutadans.
He de reconèixer que la senyora Arrimadas és intel·ligent, però és molt mal educada, respon el que li pregunten quan vol i aprofita sempre per criticar en comptes de respondre; interromp a l’entrevistador quan intueix que no li agrada la pregunta i respon el que li ve de gust encara que no tingui res a veure amb el que se li planteja.
Va criticar les llistes d’espera de la sanitat encara que ignorés la causa que les provoca, Va criticar a Quim Torra que governés només per la meitat dels catalans i va indicar que el seu partit voldria que s’apliqués un nou 155 a la Generalitat molt més dur i llarg en el temps que l’anterior. Sempre aportant solucions per Catalunya. Com era d’esperar es va queixar de veure alguns llaços grocs a TV3.
Ella sap que menteix, quan el Parlament va legislar contra els desnonaments, la pobresa energètica o la igualtat d’homes i dones, per posar uns exemples, ho feia només per al 50% de la població o per a tots els habitants de casa nostra? D’això en dic cinisme.
Va voler deixar clar que la seva humanitat no s’ha de valorar negativament per la seva decisió de no anar a visitar els presos polítics, ella, juntament amb García Albiol, ha estat convidada a visitar-los per comprovar “el tracte preferencial” de què disposen i que tots dos van criticar. Destil·len humanitat en grau superlatiu.
Va acusar TV3 de ser el portaveu de la independència i gens neutral en referència a la informació política. El seu líder a Espanya, Albert Rivera, ja va protagonitzar temps enrere una picabaralla amb Lídia Heredia al programa Els Matins. Quan Vicent Sanchis li va mostrar una fotografia de la botiga de la mare de Rivera (penjada per ell mateix) i on havia falsejat la mateixa i atorgat l’incident als independentistes, Arrimadas, amb totes les penques, li digué: Quina era la pregunta? En veure la fotografia al complet.
Va dir que els polítics catalans a l’estranger no són exiliats sinó fugits de la justícia, en dir-li que podien consultar un diccionari es va negar i va llegir un paper que duia. He consultat el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i ho descriu així: Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics.
L’entrevista va durar poc més d’una hora i va deixar de ser-ho per convertir-se en una picabaralla dialèctica on Sanchis tenia les de perdre per la seva obligació de comportar-se educadament, no obstant això, va quedar demostrat qui recusava algunes preguntes i qui era la persona, i el partit que representa, la que no em mereix la més mínima confiança.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors. Són de fiar tan Ciutadans com la seva líder a Catalunya?
Colonialista i mentidera
La arrimada sense mayuscula es una persona que si ella me dice vamos a tal sitio a recoger billetes de quinientos euros, no iria ya que temeria que fueran tan falsa como ella
Falsa como un duro sevillano, cierto. Pero lo que no entiendo es porqué siempre la sacan con fotos propaagandistas o electoleras en este y otros medios ?