24 C
Barcelona
Divendres 10 juliol, 2020

Una vergonya anomenada justícia espanyola

Relacionats

Per què dubtem de la justícia espanyola?

Varis són els motius començant per la més que dubtosa separació de poders de l'estat. Només amb veure la forma en què són triats...

La justícia espanyola és universal?

És una pregunta que em plantejo tot sovint. Quin és el motiu poden preguntar-me els lectors, són uns quants però, especialment, dos em criden força l'atenció. El...

És igual legalitat, justícia i legitimitat?

En diem legalitat (del llatí legalitas-atis) a tot aquell acte, compromís, contracte o norma que està emparada per una llei fonamental de l’estat. Es...

Pot la justícia suplantar la sobirania del Parlament?

La resposta lògica seria un no rotund però a la pràctica estem veient el contrari quan es tracta, sobretot, de Catalunya. Llavors se'm plantegen vàries preguntes. Què és o a...

Cada dia arriben notícies que posen en dubte la ja precària qualitat de la justícia existent a l’estat espanyol. M’atreviria a assegurar que, més que posar en dubte, les últimes notícies vénen a confirmar el que fa temps sospitaven. El descrèdit de la judicatura espanyola és immens i no es veuen signes que intueixin un canvi per millorar.

Fa uns dies vaig publicar un article titulat “La Justícia espanyola sap que és la vergonya?“. Aquest dimarts dos nous capítols s’han afegit als que en aquell article vaig esmentar. El primer, el Tribunal de Drets Humans europeu, amb seu a Luxemburg, ha reconegut que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just. El segon, que el Tribunal Suprem s’ha abaixat els pantalons davant la totpoderosa banca.

La justícia espanyola no és cega, és bòrnia; veu molt bé amb un ull, el dret.

Iñaki Gabilondo

Després de dos dies deliberant, el Suprem a dictat, amb 15 vots a favor i 13 en contra, que els impostos derivats d’una hipoteca aniran a càrrec dels clients i no de la banca com havia dit tres setmanes abans. No tinc present, a tota Europa, que un tribunal suprem faci marxa enrere d’una sentència en ferm dictada per ell mateix.

La deliberació es va iniciar discutint si la sentència anterior tindria caràcter retroactiu per quatre anys; en no posar-se d’acord van començar de zero novament, amb el resultat que ja coneixem. Quan van deixar en stand-by la sentència, el motiu que van argumentar va ser per “l’enorme impacte econòmic i social que representava”. La pregunta obligada era: Per a qui? Per la banca o per la ciutadania?

En veure que no s’arribava a un consens, i ni tan sols es van atrevir a considerar que els impostos no tinguessin retroactivitat o anessin a càrrec de les dues parts al 50%. Es van decidir tornar al sistema d’abans, favorable a la banca i en contra dels clients. La decisió presa ha deixat la justícia espanyola totalment desacreditada i amb el cul a l’aire.

La llei especifica que l’impost d’una hipoteca (actes jurídics documentats), l’ha de satisfer qui estigui interessat a inscriure-la en el Registre de la Propietat (la banca), però existeix un reglament posterior indicant que ho ha de satisfer el comprador d’un pis. La gran majoria d’experts sostenen que la llei preval per sobre el reglament, sembla, però, que el Suprem ho veu diferent o no s’explica la seva decisió.

Per posar-hi la cirereta al pastís, l’inefable Carlos Lesmes, president del Suprem i del CGPJ, s’ha tret qualsevol responsabilitat de sobre indicant que el problema existeix en la llei i la jurisprudència existent. Que el legislador és qui devia aclarir-ho d’un cop per sempre per evitar possibles interpretacions errònies. Moltes agrupacions, especialment Jutges per la Democràcia, ja han demanat la seva dimissió.

5jQyr883rtWN6rVKyjspN4

Encara que sigui de forma provisional, el govern mitjançant un decret llei, està disposat a resoldre l’atzucac causat pel Suprem i que sigui la banca la que es faci càrrec de l’impost, ja que és la interessada que la hipoteca d’una finca consti en el Registre de la Propietat.

La banca no perd mai o la banca sempre guanya, són dues expressions que s’han dit tota la vida, el que no imaginàvem és que la justícia pogués col·laborar en l’obtenció dels seus grans beneficis en contra de la ciutadania en general i la classe obrera en particular.

Encara queda gent que confiï en la justícia espanyola?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (III)

A la vista d'algunes crítiques sobre els meus articles, on poso en dubte si Juan Carlos I té o no dret a...

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...