Malauradament em temo que no. Són molts els dubtes raonables que en fan dubtar de la imparcialitat que deu presidir qualsevol procés judicial i aquest, per una sèrie de raons, més que cap altre. És tracta d’un judici polític per la incompetència política a cercar una solució basada en el diàleg i el respecte mutu. Quan la política es judicialitza la justícia es polititza i així anem.
Es dóna la paradoxa que, gràcies a la més que dubtosa separació de poders de l’estat, aquest actua com acusador i al mateix temps com a jutge. No confio en la bona fe de l’advocacia de l’estat que, en comptes de tenir un gest com cal i desconfiar de Llarena, i la seva lamentable instrucció, s’ha limitat a rebaixar els càrrecs.
Acusen els polítics catalans de rebel·lió quan això significa un delicte comès pels qui s’alcen en armes contra un govern legalment constituït. I Això no ha succeït ni s’hi ha sembla en absolut al 18-J ni al 23-F encara que ho digui el tal Llarena.
També se’ls acusa de sedició que és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir la promulgació o execució d’una llei, la celebració d’eleccions, el lliure exercici de les funcions d’una autoritat.
També s’hi afegeix el malbaratament de cabals públics quan l’anterior ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va declarar en el Congrés que la Generalitat no s’havia gastat ni un sol euro del pressupost per dur a terme el referèndum.
Què els queda per imputar? Doncs la desobediència al Constitucional. Ara bé, o es feia cas a l’alt tribunal o s’incomplia el compromís amb la ciutadania de Catalunya. Si tenim en compte que el Constitucional va escapçar l’Estatut de males maneres i contra la voluntat del poble, queda clar el que s’havia d’obeir.
La premsa estrangera, especialment l’europea, se’n fa creus de com i de quina manera es durà a terme el judici i dels càrrecs i possibles condemnes a què s’enfronten els acusats, més tenint present que quatre països es van negar a complir les euroordres per no veure el delicte de rebel·lió per enlloc.
El Regne Unit ha fet un vídeo descrivint els acusats i el càrrec que ocupaven al govern català, també han inclòs els Jordis. Anonimus Catalunya demana que el fem viral.
Un altre dubte, més que raonable, és que la fiscalia vol que declarin 99 membres dels cossos i forces de seguretat de l’estat i, en canvi, ignoren a les més de 1000 víctimes que van patir cops de porra, coses, empentes, estirada de cabells, lesions sagnants i,fins i tot, la pèrdua d’un ull. I és cert que va haver-hi violència, la que va provocar la policia espanyola. Vergonyós va ser la negació de les imatges que va fer el ministre Dastis a la BBC quan les havien gravat els seus enviats especials.
Per últim i per demostrar el meu dubte sobre la imparcialitat, aconsello a qui no conegui l’article “Espanya no signa un protocol sobre drets humans“, publicat fa pocs dies en aquest mitjà el llegeixi. Comprendran ràpidament el perquè l’estat ignora aquest protocol del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.
Què en pensen vostès benvolguts lectors, confien que el judici serà just i imparcial o la sentència ja està decidida d’antuvi?
