L’exhumació de les restes de Franco

Tenint en compte que aviat es compliran 43 anys de la mort i l’enterrament del dictador al seu mausoleu del Valle de los Caídos, trobo que la democràcia espanyola ha trigat molt de temps a prendre la decisió de traslladar les seves despulles a un altre lloc, encara sense saber amb seguretat a on. Crec, però, es interessant fer-ne algunes reflexions.

Franco va ser un militar que, junt amb altres companys de feina, es va aixecar en armes contra el govern de la República, provocant una cruenta guerra civil que va deixar el país sumit en la ruïna. Tots sabem les conseqüències negatives d’aquella comtessa quant al nombre de morts, desapareguts i exiliats. Ningú dubta que es va tractar d’un cop d’estat encara que, oficialment, no ha estat condemnat per l’Espanya democràtica.

La seva tomba, una obra faraònica realitzada per presoners de guerra -els vençuts- és, sense cap mena de dubte, una vergonya que no s’entén en un estat democràtic si es considera a Espanya com a tal. Així i tot els entrebancs, les protestes i la posició d’alguns partits en contra del seu trasllat ens fa pensar que el franquisme encara és viu. De fet per les xarxes socials circula un WhatsApp on s’indica que Franco es troba al Congrés i que al Valle només hi queden els ossos.

Sigui com sigui em resulta del tot incomprensible que un dictador i, la seva descendència, gaudeixin avui dia de les prebendes del tot impròpies, tenint en compte d’on venen i de qui, obtingudes totes elles de forma fraudulenta o mitjançant pressió i campanyes d’adhesió a favor seu fetes per la propaganda del règim com es va fer a Galícia en el Pazo de Meiràs i que ara reclamen els gallecs.

Sóc dels que pensen que a l’únic lloc on no l’han d’enterrar és, precisament, a la catedral de l’Almudena a Madrid, segons rumors, ni ha cap altra. En comptes d’un lloc de culte es podria convertir en lloc de pelegrinatge impropi d’un espai religiós. A cap cristià de debò crec que no pot agradar-li la idea.

Algú s’imagina un lloc de pelegrinatge, a Itàlia o Alemanya, envers les figures de Mussolini o Hitler? O que existeixin fundacions dedicades a exaltar les seves figures de grans estadistes? La diferència amb Espanya és que aquells van perdre la guerra mentre que Franco, no només la va guanyar sinó que va governar el país fins a la seva mort al llit.

Confio que algun dia els llibres d’història facin un relat coherent de la guerra, la dictadura i, fins i tot, de la transició. No és lògic que el franquisme continuï present en la política del país com sembla veritablement que existeix.

No s’ha d’oblidar que la monarquia, existent en l’actualitat, prové d’una decisió que va prendre Franco dictatorialment i que al poble no se li ha donat l’ocasió de manifestar la seva opinió al respecte. La Constitució diu que la sobirania recau en el poble. No seria ja hora que aquest pogués manifestar-se?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors sobre el tema?