Definició: Un cop d’estat és la usurpació del poder legal, vulnerant la legalitat institucional vigent. Sol estar liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris i, quasi sempre dut a terme pels militars. Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé una dictadura, que pot estendre’s més o menys en el temps. En alguns casos triomfen de forma ràpida i en altres, en no aconseguir-ho, poden generar una guerra civil.
Qualsevol que llegeixi aquesta definició podrà comprovar la similitud de la mateixa amb el relat de la guerra civil espanyola que, com tots sabem, al no triomfar de forma ràpida va provocar un enfrontament que va deixar Espanya sumida en el caos, provocant la mort a centenars de milers de persones i l’èxode de quasi mig milió més.
Un líder polític, com és el cas de Pablo Casado, màster de la prestigiosa Universidad Rey Juan Carlos, té l’obligació de saber-ho. Com ha demostrat sobradament ignorar-ho, només quedem dues alternatives, o bé que sabent-ho utilitza de forma descarada la fal·làcia i/o la mentida o, aquell dia va faltar a classe, cosa que se sap feia sovint.
Aquest és una part del seu discurs en el Congrés…
Encara és l’hora que el Partit Popular hagi de condemnar el cop d’estat que va fer Franco i els judicis sumaríssims que es van dur a terme en acabar el conflicte. A Catalunya sabem molt bé de què parlem, més de 66.000 persones foren jutjades i més de 2.000 varen ser executades. A tot l’estat es calcula que més de 100.000 persones resten en les cunetes i foses comunes. Ha dit o ha fet algun gest el “democràtic” Partit Popular d’en Casado?
Cal esmentar el cas de Lluís Companys que fou assassinat després d’un judici del tot injust per l’estat franquista. Es tracta de l’únic president democràtic europeu que ha tingut aquest final. Que en pensa el líder del PP, expert en cops d’estat? Ja abans de ser-ne president, va manifestar que Puigdemont podria acabar igual que Companys.
Fa poques hores, en aquest mateix mitjà, he publicat un article dedicat al líder del PP titulat Les males arts del popular Pablo Casado. En ell explicava el que penso d’aquest polític i la seva intervenció en el Congrés on va acusar Pedro Sánchez de colpista. Just avui, abans de posar-me davant l’ordinador, he llegit unes dades que m’han alegrat el dia.
Segons les dades de l’enquesta del CIS, Pablo Casado s’enfonsa al tercer lloc just després d’Albert Rivera. També la suma de possibles vots PSOE+PODEM arriben al 48,9% mentre que PP+Cs sumen només 39,2%. A partir d’ara ja es veurà si els dos partits espanyolistes insisteixen a reclamar unes ràpides eleccions.
La segona bona notícia del dia ha estat assabentar-me de la baixada de l’atur a Catalunya, molt per sobre de la de Madrid i el País Basc plegats. La pregunta és clara: Que se n’ha fet dels mals auguris que pregonaven una forta crisi econòmica al Principat? Estic convençut que Pablo Casado ho estarà passant malament, ell s’ho ha buscat per la crispació que ha utilitzat, les formes d’expressió i el seu desconeixement del què és un cop d’estat.
És la mentida i la crispació el millor mètode de fer política?
