Ho ha dit Albert Rivera i, com tothom sap, és un home de paraula. Ja és hora que Catalunya disposi d’una presidenta jove, guapa, atractiva i sobretot intel·ligent. Una persona vinguda de fora que s’ha adaptat a Catalunya de forma admirable i que es preocupa de l’altra meitat dels seus habitants ignorats pels successius governs del Principat.
Ja que l’actual govern i els anteriors no han tingut present a la meitat de la població, aquesta està desitjant un canvi i s’esforçarà per aconseguir-ho, probablement mitjançant un tripartit amb el PP i PSC amb els que s’entenen prou bé. Són varies les fotografies de l’Arrimadas, l’Albiol i el Iceta davant el constitucional per atacar una llei del Parlament així com la seva aliança en favor del 155. Ja han estat socis en diverses ocasions.
Estic convençut que netejaran Catalunya, ja ho han demostrat volent retirar pancartes i els llaços grocs que empastifen el territori; si és necessari mitjançant voluntaris als qui no els importa treballar de nit per no molestar el personal en les seves hores de descans. L’Albert i la Inés han donat exemple participant en aquesta modèlica tasca.
La plaça del rei va quedar petita per acollir la seva commemoració de la Diada, tenien que haver escollit un altre lloc per poder donar cabuda als milers i milers d’afiliats, simpatitzants i votants; sort que diverses televisions van poder transmetre l’acte i aquest va poder veure’s a tots els territoris de les Espanyes per alegria dels seus seguidors.
Albert Rivera, en una entrevista als matins de TV3, va deixar ben clar que la televisió del principat menteix descaradament, convertint-se en un aparell de propaganda en favor de l’independentisme quan la paguem tots els catalans. Així que Arrimadas sigui la presidenta les emissions es faran al 50% en castellà que és el que toca.
Un altra cosa que pensen fer -no saben encara la data que triaran- és la celebració d’una Diada autonòmica on puguem participar el 100% del ciutadans. És una bona noticia que serà ben acollida per tothom on actuaran “los coros i danzas de la sección femenina” que tan ens agradaven, així com unes quantes “corridas de toros” que tan les troben a faltar.
Arribat a aquest punt els he de confessar que m’ha sonat el despertador alliberant-me del mal son que he tingut aquesta passada nit. M’he despertat neguitós i suat, per uns moments em semblava que el meu somni era realitat i l’angoixa em feia anar el cor a més revolucions de les normals. Un mal son com aquest no li desitjo a cap independentista.
Llegint la premsa, cosa que faig a diari, m’he assabentat d’unes declaracions de la senyora Arrimadas que m’han deixat estabornit: Que la Diada va ser una manifestació multitudinària i que això no es pot negar, però que, en democràcia, la gent es compta a les urnes. Ignoro si és el que pensa amb sinceritat o si prèviament s’acabava de prendre un gintònic.
El 9-N i el 1-O les urnes van comptabilitzar una majoria en favor de la independència. En les dues últimes eleccions al Parlament les urnes van donar, novament, majories absolutes a l’opció l’independentista. Si vol estar segura de quants hi estan a favor o en contra, només hi ha una solució i, aquesta passa, inexorablement, per la convocatòria d’un referèndum on tothom pugui dir la seva amb total llibertat.
Si la gent s’ha de comptar a les urnes perquè no volem que es faci? Reconeixen que tenen por d’un possible resultat negatiu als seus interessos o potser estic equivocat?
