Carta oberta a Pedro Sánchez

Ignoro si vostè sap o parla català en la intimitat, en cas afirmatiu li aconsello llegir un article de Vicens Villatoro al diari Ara. Fa una descripció de vostè que considero molt encertada i en la que hi estic totalment d’acord. Vostè ha sabut perdre i se n’ha sortit però, malauradament, ara per ara, no sap guanyar.

Va fracassar en l’intent de ser president havent signat un acord amb C’s. Ho va tornar a fer quan els barons socialistes, encapçalats per Susana Díaz, el van fotre fora de la secretaria general del PSOE. Va votar en contra per no investir Rajoy i, poc després, va abandonar el seu escó com a diputat del Congrés.

Ho va encaixar bé, va agafar el cotxe recorrent tota la península i mantenint contacte amb agrupacions socialistes fent campanya de cara a unes primàries per escollir el nou secretari del partit i, contra tot pronòstic, en va sortir guanyador. Que poc es pensava que, a hores d’ara, seria president del govern espanyol.

Aquí va tenir sort, la situació del país en crisi, el maldestre govern de Rajoy i la 1a sentència del cas Gürtel li van oferir una situació inesperada que va saber aprofitar i que, mitjançant una moció de censura, el van convertir en el nou president. Una situació impensable tenint en compte els poc diputats en què compta la seva formació.

Espero que tingui molt clar que aquella moció va ser per censurar la política de Rajoy, no per atorgar-li a vostè una confiança per la qual no havia fet mèrits per aconseguir-la. La qüestió és que sense guanyar cap elecció i no ser ni tan sols diputat, s’ha convertit en el primer president que ho aconsegueix d’aquesta forma des del retorn de la democràcia.

Porta poc temps en el càrrec i les coses no li pinten gaire bé, no sap si podrà comptar amb uns pressupostos per al 2019 o haurà de prorrogar els actuals, que eren del PP. Ha decidit exhumar les restes de Franco i, a banda de l’oposició del PP, C’s, Vox… No sap quin destí donar-li al Valle de los Caídos i, per últim, té pendent la qüestió catalana que vol resoldre.

I és aquí on està fallant, a vostè no l’importa ni Catalunya ni els catalans, l’únic que l’importa és mantenir la unitat d’Espanya i tots sabem els motius. Ha mantingut una reunió amb Quim Torra i encetat el diàleg que Catalunya ha reclamat durant anys. Vostè pretén la solució del conflicte però, perquè no coneix la realitat o l’ignora, la cosa no va per bon camí.

Vostè i la seva vicepresidenta insisteixen sovint que el diàleg i la negociació han d’estar dins la Constitució i l’Estatut. Vull recordar-li -ja sé que ho sap- que Catalunya no té l’Estatut aprovat pel Parlament, les corts generals i votat en referèndum pels catalans. El que significa que el Constitucional és qui va provocar l’inici del conflicte iniciat per Rajoy i el PP. Coneix que articles declarats inconstitucionals són vàlids en els estatuts de València i Andalusia?

I això no hagués succeït, probablement el procés no existiria. Ara tornar enrere ja no és la solució, el poble ja ha dit prou i vol exercir el dret a decidir el seu futur, negar-li aquesta opció és ignorar la realitat i diu molt poc de la democràcia. Parla d’un nou Estatut però cap oferta concreta que pugui considerar-se vàlida, a més l’incompliment sistemàtic de l’estat espanyol no dóna la confiança per creure que el possible acord serà respectat en el futur.

PP i C’s, entre altres, no hi estan d’acord i ja li demanen aplicar de nou el 155. Vostè que no té majories suficients està sent pressionat i no les té totes. Ha amenaçat a reeditar el 155 segons vagin les negociacions amb la Generalitat, sobretot si el govern de Torra opta per la unilateralitat i/o la desobediència.

Una mostra de la pressió a què el sometent s’ha vist ben clar en el cas Llarena, ha rectificat i no solament el seu govern li dóna suport sinó que es farà càrrec de les despeses de la seva defensa. Davant la pressió del CGPJ i associacions de jutges i fiscals ha modificat la seva primera opinió qualificant el tema com una qüestió d’estat.

Ha tingut la ocurrència de dir que Veneçuela no és una democràcia per tenir presos polítics, aquesta manifestació indica que Espanya tampoc ho és i, sumant aquesta declaració amb el cas Llarena demostra la seva ineptitud com a president de l’estat i referma la sospita de la no separació de poders a Espanya. Vostè sap que a través de la fiscalia general de l’estat es poden anul·lar i/o rectificar els càrrecs contra els polítics catalans? Ho té previst?

Recordi, però, que per a qualsevol iniciativa legislativa que pretengui dur a terme requerirà el suport dels partits catalans. Vostè sabrà que vol fer, en la meva opinió no tindrà pebrots per pactar un referèndum amb Catalunya i no confio en excés que pugui o sàpiga solucionar el problema català. Com deia Vicens Villatoro, no sap administrar ni treure’n partit de la victòria.