Publicat (El País): “El poder judicial pren el comandament. Sorprèn el silenci de l’esquerra i del liberalisme progressista”.
Publicat (PSOE, Suresnes, 1974): “La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol part indefectiblement del ple reconeixement del dret d’autodeterminació de les mateixes que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que va a mantenir amb la resta dels pobles que integren l’Estat espanyol”.
Publicat (Álvarez): “La UGT defensa el dret a decidir i diu que el sindicat serà equidistant si es convoca un referèndum”.
Publicat (Álvarez, 13/08/2018): ”Nega que el referèndum sigui una prioritat per a Catalunya”.
Què ha succeït en l’esquerra, en els grans sindicats espanyols?
Abanderaven democràcia, justícia social, les millors condicions per a tots els treballadors. A l’inici del procés van prendre posicions favorables a un referèndum que recollís la decisió majoritària dels catalans l’1-O. És conegut el que va succeir: Repressió policial, ferits, presos polítics i exiliats per ser capdavanters el seu poble, 155 amb paràlisi de pressupostos bàsics per a tota la societat, tercer sector. Segueixen els presos polítics i segueix la judicialització. I ara? Governa el PSOE. Algun canvi substancial? Cap. Només bones paraules i comissions per estudiar en tants capítols com a finançament, infraestructures, la qual cosa obliga el que va quedar de l’estatut? No retiren càrrecs per la fiscalia general. I a Sánchez no li tremolarà la mà si ha d’aplicar un nou 155. Des de la dignitat, ha millorat en alguna cosa l’arribada del PSOE para Catalunya?
De quin costat està l’esquerra a Catalunya representada pels sindicats majoritaris i la resta de partits?
De la democràcia, el benestar, llibertat, justícia social o amb el seu silenci o absència, de part de qui limita, impedeix, prohibeix, aquests valors? Defensen i representen als seus associats i votants o es posen també al costat dels qui tant els perjudiquen i exploten? No és escandalós i molt sospitós un silenci que els fa còmplices davant els presos polítics, la judicialització del procés, la continuïtat de l’asfíxia econòmica, incompliment d’obligacions que tant perjudica “als seus propis” militants, afiliats, votants? No és prioritari un referèndum que ho resolgui? Són dignes representants d’ells, dels valors universals que diuen defensar?
I la propera Diada?
L’esquerra sempre visualitza molt les seves grans manifestacions. Són experts a organitzar i materialitzar grans o petites vagues. La societat catalana es manifestarà l’11-S. Lema: “Per la República”. La recolliran nombrosos mitjans internacionals de comunicació. Tornarà a sorprendre el pacifisme, l’esperit democràtic i transversal de la societat catalana amb anhel de llibertat. I estaran absents l’esquerra, sindicats? Quina posició prendran els qui tant diuen representar i defensar als treballadors catalans? No va de manifestació. Va de democràcia, llibertat, benestar i justícia social. Tindran dignitat democràtica els partits i sindicats d’esquerra a Catalunya?
