Publicat: “Foto aèria de plaça Catalunya. Al centre, persones agrupades. No superen les 800. No l’omplen. Solament banderes espanyoles. L’entorn per al trànsit, buit. Alguna furgoneta policial. Al fons, en el lateral d’un edifici una gran pancarta horitzontal al·lusiva al rei d’Espanya”.
Publicat: “Una foto a l’entorn de la presó de Lledoners. Milers de persones sota la pluja. A la presó, un conseller que, juntament amb el major dels mossos, va desarticular al grup terrorista de manera i temps que tothom, menys Espanya, va admirar”.
Dues imatges objectives, dos indicadors que suggereixen i permeten deduir molt…
Quina anàlisi faran el rei espanyol, les autoritats espanyola i els mitjans presents?
Succeiria igual en un estat europeu on també hi ha hagut greus atemptats que les seves autoritats estiguessin soles, “blindades”? Què pensar que s’impedís l’accés a estelades o senyeres però sí passar a banderes espanyoles? Què de prohibir pancartes o lemes contra el rei o amb preguntes sobre la sospitosa actuació de l’estat espanyol abans de l’atemptat? Una plaça buida i acordonada policialment és un indicador. Una mostra més del fracàs total de la monarquia espanyola, dels governs espanyols, el seu constitucional, sistema judicial a Catalunya? Trauran conclusions i reaccionaran amb la dignitat democràtica que mereixen tant les víctimes com la societat catalana? O seguiran només amb jutges, policies i guàrdies civils? Això és políticament digne?
Quina visió ofereixen els mitjans espanyols?
Publicat (El País): “Sánchez y el rey quedaron muy satisfechos porque Felipe VI no fue abucheado”.
Publicat (El Mundo): “El rey lidera el tributo al 17-A i Torra fracasa en su plantada“.
Publicat (La Razón): “El rey da ejemplo i protege a las víctimas frente a la politización. El público respondió a la presencia del rey con ‘aplausos y vítores’. Se oyeron gritos de ‘Viva el rey’. Las banderas españolas fueron mayoría dentro del recinto destinado a asociaciones y vecinos invitados”.
Publicat (ABC): “El separatismo pincha y no consigue entelar el homenaje a las víctimas”.
És una victòria que el rei no sigui esbroncat? Aquest era l’objectiu? Es preguntaran per què la pancarta, aquest rebuig, buit? Què dir dels titulars periodístics? Llegir-los confirmen la distància creixent de percepció, de comprensió. Si els votants catalans que encara dubten en quin país volen viure que investiguin el que radien, televisen i publiquen els mitjans espanyols. La commemoració del 17-A ofereix clars indicadors. S’adonaran que viuen en realitats contràries, dos països molt diferents. Espanya, ancorada en un passat ideològic autoritari i un present en fallida política i econòmica. Catalunya: orientada a un futur democràtic, just, pròsper. Ha passat la commemoració del 17-A. Buit i blindatge a la plaça Catalunya. Milers de persones en Lledoners en pèssimes condicions. Els qui van desarticular el comando: a la presó o imputats. Els qui van poder evitar-ho i ho polititzen, lliures i sense càrrecs. Des de la dignitat democràtica, què deduir, concloure, decidir!
Per a un votant a Catalunya amb capacitat d’anàlisi i que sigui veritable demòcrata Quina conclusió treu? Amb quin nivell de dignitat democràtica vol viure la resta de la seva vida? Com i amb qui vol conviure?
