31.5 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

L’obsoleta monarquia dels Borbons

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Qualsevol lector que hagi llegit algun dels meus articles haurà pogut comprovar que la monarquia no és el meu model d’estat preferit. Ja de bon principi, si la sobirania resideix en el poble, aquest no ha tingut res a veure en la seva implantació; si afegim que aquesta va ser implantada per exprés desig d’un dictador, ja no em calen més motius per foragitar-la.

Alguns diran que el poble la va acceptar perquè vàrem votar la llei de la transició primer i la Constitució després, aprovant els dos textos legals. Cal no oblidar les declaracions que va fer Adolfo Suárez, veient, mitjançant enquestes, que la monarquia no sortia ben parada, la varen incloure en la llei de transitorietat i d’aquesta forma quedava legalitzada.

Joan Carles sempre ha tingut clar que li devia el càrrec a Franco, només morir el dictador va atorgar el títol de senyora de Meirás a la seva vídua i el de duquessa de Franco a la seva filla. L’actual rei emèrit tampoc va jurar la Constitució, ja que havia jurat les lleis del “Movimiento” quan va acceptar la successió de Franco (1969) a títol de rei.

Avui tenim serioses dubtes sobre el paper de Joan Carles el 23-F fins al punt de sospitar que ell mateix en va ser el promotor o era coneixedor de la trama i que aquesta no va sortir com en un principi estava previst. Les notes entregades per Sabino Fernández Campo a Iñaki Anasagasti o el llibre publicat per Pilar Urbano, entre d’altres, ho confirmen.

La vida personal de l’actual rei espanyol emèrit “alias el campechano” ha estat rodejada de silenci durant anys per part de la premsa. Ara les seves històries d’amigues i amants així com fills extramatrimonials ja són del domini públic i s’han publicat llibres al respecte. L’escàndol, però, va sorgir quan la revista Forbes va publicar la seva fortuna, al voltant dels 2.000 milions d’euros. Com a final, les declaracions de Corina poden dur a l’exmonarca davant la justícia i, ara, ja no té la protecció de la inviolabilitat com abans.

Després de l’escàndol de la cacera d’elefants, la seva intervenció quirúrgica, la sospita de comissions rebudes per la compra de petroli, etcètera, etcètera. Va abdicar en el seu fill, Felipe VI, el qual, fins a dia d’avui, no ha obtingut la consideració i el respecte que va tenir el seu pare durant un llarg període de temps.

El cas Nóos, la venda d’armes a Aràbia Saudita, l’actuació de la reina Letizia i, sobretot, el seu discurs televisiu del passat 3 d’octubre, l’han desacreditat a ulls del poble i, encara que ara estigui d’acord a parlamentar amb els independentistes, ha perdut la credibilitat que se li suposava i li concedia la mateixa Constitució que ho defineix així: El rei arbitra i modera el funcionament regular de les institucions.

Podeu veure l’article “Per a què serveix la monarquia a Espanya?” publicat en aquest mitjà. Són moltes més les consideracions que es podrien afegir per reclamar el final de la monarquia i l’adveniment de la república. Ara bé, s’atrevirà el govern, sigui del color que sigui, a plantejar-ho mitjançant un referèndum?

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...